CRONOLOGIA DE LLORET (fins 1900)
Segle V A.C.- Segle II A.C.
Montbarbat. Situat entre Lloret i Massanet, és un oppidum d'època ibèrica, fortificat en un perímetre d'uns 360 m., que engloba una superfície aproximada de 100 per 55 m. Després de 14 campanyes d'excavació s'ha posat al descobert un fragment de la muralla, una torre i fins a 9 sales adossades a la part interna de la muralla. Es va despoblar progressivament i abandonat del tot al segle I AC.
Segle III AC
Puig de Castellet. Recinte fortificat d'època ibèrica .Es troba ubicat estratègicament en el vessant d'un turó a la Roca Grossa, orientat de tal forma que domina tot el terme de Lloret, però és dificil de localitzar-lo. De forma trapezoïdal, el recinte té una superfície de 650 m2. Els tres panys de muralla que el delimiten estan adaptats al relleu del pujol i a la seva part interna s'hi adossen onze àmbits d'habitació que deixen una àrea central oberta.
Segle II AC- Segle I AC
Turó Rodó. Poblat ibèric ubicat situat darrera del castell de Sa Caleta. Fortificació de petites dimensions, amb una sola muralla per la part més accessible. Probablement, era un punt avançat de vigilància de la costa.
Segle I -Segle II
Bòvila romana. Situada a Fanals, a tocar la sortida de la riera de Passapera i el mar, avui desapareguda, era una fàbrica de terrissa. L'estructura principal era una gran nau de planta quadrangular amb pilars centrals que sostenien una teulada de grans dimensions i constava de dos forns. S'han trobat restes de dolies i àmfores per al vi.
Segle I -Segle II
Torre sepulcral romana i necròpolis. Situada a l'accés de la roca Grossa, actualment és un reproducció aproximada de l'original De planta quadrada i de 2'80 metres de costat, tenia un basament de 60 cms. d'alçada, separat del cos central per una triple filera de tegulae. En aquest cos central hi havia la fornícula per al dipòsit de l'urna. Finalment, el cos superior formava una mena de terrat de 2'06 m. de costat obert pel cantó de migdia. Als voltants del monument s'hi localitzaren restes de més enterraments d'incineració, força malmesos, i material romà divers d'època alt-imperial.
Segles IV?-XI-XVIII
Ermita de Sant Quirze. Als voltants de l'edifici s'han descobert els fonaments d'una construcció, set enterraments i material arqueològic divers que s'han atribuït a una església paleocristiana. El primer esment documental data del 1079. Al s. XIV fou destruïda pels genovesos i reconstruïda, però la seva estructura actual és, bàsicament del s. XVIII. De l'antiga construcció medieval en resta el que avui són les dues sagristies i l'altar major, amb una porta de mig punt i dues finestres, tapiades. L'ampliació del s. XVIII és la nau principal, que dóna al conjunt un aspecte quadrat. La façana té una porta i una finestra quadrangulars i un campanar d'espadanya. Després d'una recent restauració, ha estat decorada amb motius pintats.
966
L'any 966 apareix per primera referència al terme de Lloret en un document escrit. Es tracta d'una donació de la vall de Tossa que es fa al monestir de Ripoll i, en assenyalar les afrontacions, ens diu que, per part de ponent, té els seus límits "in termino de LOREDO, sive in rivo de Canellas".
986
Es suposa de l'existència d'un monestir benedictí a Sant Pere Salou (avui Sant Pere del Bosc).
Segles IX i X
A l'interior de l'actual ermita de Santa Cristina s'ha descobert un seguit d'enterraments i els basaments d'una esglesiola que, probablement, daten del canvi de mil·lenni.
14 d' octubre de 1001
L'any 1001 es va formar l'alou de Lloret. Llavors, el comte de Barcelona, Ramon Borrell, va donar el terme de Lloret (segregant-lo del de Maçanet) al vescomte de Girona, Seniofred.
1079
L'any 1079, la senyora de Lloret, Sicardis, va promoure i facilitar la construcció de l'església de Sant Romà (l'actual ermita de les Alegries) i, més tard, va fer donació del terme de Lloret al Capítol de canonges de la Catedral de Girona.
En aquell moment, el poble era un escampall de cases de pagès que, majoritàriament, estaven situades a la zona de l'interior i, per tant, no ha d'estranyar-nos que la primera parròquia estigués tan allunyada de l'actual nucli urbà de Lloret. Aquella zona rural que envoltava l'església era coneguda com a La Sagrera.
Segles XI-XVIII-XX
Ermita de Les Alegries. És la primitiva església parroquial de Lloret, dedicada a Sant Romà, consagrada l'any 1079. Del primitiu edifici en resta la torre campanar, de planta quadrada, tot i que el segon nivell de dobles finestres i la teulada són obres de restauració del s. XX. L'any 1522, en passar el culte a la nova església parroquial del nucli, se la conegué com a Mare de Déu Antiga, ja que li va ser adscrit el benefici de Sta. Maria. Finalment, passà a anomenar-se de les Alegries. L'obra actual és barroca, dels segles XVII i XVIII, amb porta rectangular, ull de bou i un campanaret d'espadanya. Fou restaurada l'any 1913.
Segle XI
Castell de Sant Joan. La primera notícia data del 1041, en què Sicardis, senyora de Lloret, rep en permuta aquesta possessió. Després el 1079, amb ocasió de la consagració de l'església del castell, Lloret tindrà una altra parròquia. Al llarg del segle XII la propietat fou compartida (i a cops disputada) entre el senyors de Palafolls i la Seu de Girona, fins que al 1217 restà plenament integrat dins la senyoria del capítol gironí. Fins al s. XIV fou regit per castlans (els Lloret). En aquest mateix segle la jurisdicció criminal fou cedida als Montcada, mentre que la civil continuà en mans de la Seu. L'estructura original era quasi de construcció en forma de pentàgon, amb les dependències internes quadrangulars o trapezials, fetes amb murs de pedra i morter. També hi ha una cisterna. La torre ha estat pràcticament destruïda fins a la seva restauració a finals dels 90.
1094
Bernat Umbert es proclamat bisbe de Girona, fill d’Umbert Odó de Ses Agudes i Sicardis.
1103
Mort Sicardis, senyora de Lloret. Sicardis deixà el castell de Lloret als seus fills Bernat Umbert, bisbe de Girona des del 1094, per una banda i a Bernat Gaufred, senyor del castell de Palafolls, per l'altra.
1110
En morir el bisbe Bernat l'any 1110, la seva part passà a la seu gironina. L'altra meitat, després d'alguns conflictes, acabà també passant al Capítol de Girona un segle després, l'any 1217, arran de la donació efectuada per Guillem de Palafolls. A partir d'aquest moment, la Seu del Capítol de Girona ostentà la jurisdicció de Lloret, que fou exercida per un paborde.
1262
Els castlans de Lloret, Bernat de Lloret i la seva muller Guillema, van concedir per 10 sous barcelonesos a Arnau Botet i a Ermessenda la ocupació d'un camp anomenat Grau. Devia tractar-se d'un punt de la riera que servia d'embarcador. Suposà l'inici del poblament de la costa lloretenca. Tota l'activitat giraria, els propers segles, en el petit port que existia a la riera de Lloret, ideal per a la navegació de cabotatge.
1285
L'enfrontament entre el rei Pere el Gran i el Papa Martí IV porta a la Croada contra la Corona d'Aragó (1283-1285), en què un exercit francès ataca diverses poblacions de la costa, entre elles Lloret.
1325-1327
El rei Jaume II d'Aragó dóna al noble Ot de Montcada en franc alou alguns castells, entre ells, el de Lloret. El Capítol de la Seu de Girona, va entaular litigi en creure que tenia tots els drets jurisdiccionals sobre el castell i sobre el terme de Lloret. Dos anys després, el 1327, es resol atorgant la jurisdicció civil als clergues del Capítol gironí, i la jurisdicció criminal a Ot de Montcada.
Segles XIV-XVI
Primer edifici que allotja al representant o paborde del Capítol de la Catedral de Girona, a tall d'administració local dels béns catedralicis. Com cada pabordia tenia un temps per la recaptació de béns i altres impostos, a Lloret li correspongué el mes de novembre. Al principi, va ser coneguda com a Pabordia de Novembre, però per l'amplia zona de cobria l'administrador, finalment era anomenada Pabordia de Lloret. Es troba a l'actual Plaça Espanya, on és la pensió La Bella Dolores.
1347-1348
Es parla de portar la parròquia al port, en mig de grans divisions de parers entre els prohoms de Lloret. Des del Capitol de Girona demanen opinió al rector de Lloret i que citi els que estiguin en contra i a favor.
1348
La pesta negra que assola tot el Mediterrani arriba a costes catalanes, provocant una gran mortaldat.
1354
Primera referència documentada de Santa Cristina, pel que s’autoritza la recapta d’almoines per restaurar l’ermita ja existent.
1354
Els genovesos, en guerra contra el rei Pere III, aliat de Venècia, destruïren el castell, l'ermita de Sant Quirze i bona part del poble.
1357
Lloret pateix una plaga de llagosta. Això, unit a les freqüents males collites i a la propagació de malalties infeccioses, fan que Lloret perdi població.
1359
Lloret figura en un cens del rei Pere III amb 67 focs (o llars), la majoria d'habitants establerts a la zona de La Sagrera (actual ermita de Les Alegries).
1367
El bisbe Ennec de Vallterra i el capítol de la Seu, atesa la despoblació de Lloret, venen el lloc a Guillem Ramon de Lloret, donzell, per 55.000 sous.
1372
Guillem Ramon de Lloret, donzell ven al Capitol de Girona els drets sobre el castell de Lloret per 82.500 sous.
1378
Sentència del Castell. Entre els homes de Lloret i el Capítol de Girona va existir un conflicte originat pel manament dels clergues, propietaris del castell, de fer-hi obres d'arranjament i millora. Els lloretencs es van negar però després de litigis diversos, al final la sentència obligava a intervenir en el manteniment del castell ja que aquest era un castell termenat. Aquest plet va servir de jurisprudència des de llavors en el dret català medieval.
1388
Gastó de Montcada vent al Capítol la jurisdiccions alt i baixa per 12.000 sous. A partir de llavors, el Capítol de la Seu de Girona és propietària de tots els drets de les possessions i del terme de Lloret.
Segles XIV-XV
Es lleva una torre de defensa contra els pirates que ataquen ocasionalment la costa lloretenca. Es conserva una part important de la construcció i s'ubica al carrer Santa Cristina. Era coneguda com Can Sensio o Cal Grassot, ja que esdevingué habitatge particular.
1427
Un terratrèmol, amb l'epicentre a Amer, causa danys a l'església i probablement al castell de Lloret.
1444
El bisbe, desitjant fomentar el culte a l’ermita de Sant Pere del Bosc, autoritza els clergues a celebrar-hi les misses que haurien de dir a la parroquial. El permís val per un altar de la Mare de Déu, recentment construït a Sant Pere.
1445
A petició del paborde de Lloret, Narcís Oliveres, s'autoritza a demanar almoines a tota la diòcesi per construir el primer hospital de Lloret. L'hospital es terminaria a les a les acaballes del segle XV. La seva denominació serà Hospital de Pobres de Sant Cosme i Sant Damià. A l'actualitat, en queda la Capella dels Sants Metges.
1446
Petició dels lloretencs d'incorporar-se a la corona per independitzar-se del Capítol de Canonges de Girona. Els enfrontaments i tibantors eren freqüents i els vilatans varen demanar a la reina Maria, esposa del rei Alfons V, el Magnànim que intercedissin per ells. Tot i la bona voluntat mostrada per la reina, la petició lloretenca no es va concretar.
1448-1449
Durant aquest anys, a les diferents diòcesis de Catalunya, s'anaven triant els síndics o representants de remences que devien negociar l'abolició dels mals usos. A Lloret són convocats a repic de campanes a la plaça del port per poder escollir els representants de la parròquia lloretenca.
1451
Els violents altercats entre oficials de la Pabordia i els lloretencs, acaba amb la mort d'un vilatà, el cap dels revoltats, de nom Gaspar Guinart.
21 de desembre 1509.
Contracte per a la construcció de la nova església de Sant Romà. En llatí: (...) Petrum Felip presbiterum deservientem rectoriam ecclesie Santi Romani de Loreto (...) i més endavant, en català, per rahó de dite pabordria del mes de nohembra, vulgarment dita de Loret en la Sglésia de Gerona (...) i també (...) faran e construhiran en la dita vila de LLORET en lo loch anomenat la Carbonera. Potser la primera referència escrita del terme modern per a Lloret.
22 de juliol de 1522
Finalització de la nova església de Lloret consagrada a Sant Romà. "Aquesta Església fou edificada a Llaor de Déu i la Verge Maria i de Monsenyor Sant Romà, lo dia de Santa Magdalena l'any Mil Cinc Sents Dèu i fou acabada l'any Mil Cinc Cents Vint i Dos i ha costat Tres Mil Lliures de Fe". La vella església de Sant Romà, a l'interior de Lloret, se la conegué com a Mare de Déu Antiga i posteriorment, ermita de la Mare de Déu de Les Alegries.
La nova església fou bastida dins l’estil gòtic català. Estava dotada d’elements de fortificació (porta llevadissa...) que servia de refugi als vilatans i, al començament, devia tenir una nau única. Després, durant la resta del segle XVI i del XVII, es devien construir altres capelles laterals i altres dependències.
1534
Els turcs saquegen Lloret.
1541
El retaule de l’altar major fou encarregat pels jurats de la Universitat de Lloret, als pintors Pere Serafí, conegut com lo Grec, i Jaume Fontanet, i costà unes 1.300 lliures barcelonines que es van acabar de pagar el 1599. Avui dia es troben al baptisteri de l'església de Sant Romà i consta de 9 peces que descriuen la vida de Jesucrist i la vida de Sant Romà.
1554
Es crea la confraria de Sant Elm, amb la finalitat de recuperar els cristians captius dels pirates barbarescos.
1585
Es construeix la nova seu de la Pabordia de Lloret. Actualment a la Plaça de l'Església, on hi ha la fleca de Can Marlés.
1591
El rector de l'església parroquial és Jaume Felip Gibert. Home resolutiu, va anar més enllà de la seva tasca pastoral. Instituí la Confraria del Santíssim Sacrament i del Sant Crist, i reformà les de Sant Elm i del Roser.
1593
El rector Jaume Felip Gibert creà "Lo Redrés Nou", unes constitucions per al regiment de Lloret, signades pel Consell de Lloret.
Es demana llicència per pescar en diumenge per reedificar la capella de Santa Cristina, que era derruïda.
circa 1600
S'edifica una nova torre de defensa, sota la direcció del mestre d'obres Joan Burgada, a prop del que és avui el Hotel Metropol i l'Ajuntament. Va ser derruïda l'any 1868 per a construir la nova casa consistorial. Aquesta desapareguda torre feia d'arxiu dels actes i notificacions i de lloc de reunió dels representants del poble, anomenada la Universitat de Lloret, que llavors es reunien a la platja.
1607
Un terrible temporal afecta greument la torre de defensa i s'emporta quasi bé 10 cases més. Part de l'arxiu de la Universitat de Lloret es perd irremeiablement. El temporal va durar prop de dues setmanes.
1608
Mort el rector Jaume Felip Gibert. Deixa enrere una feina modernitzadora, un cos normatiu de millor administració de la vila i les primeres ordenances que regulen l'Escola dels Nens.
1650
El brot de pesta negra que assola Catalunya, porta als lloretencs a traslladar a imatge de Santa Cristina de l'ermita cap a l'església parroquial, per intercedir davant Déu. Es prohibeixen els jocs de cartes i bitlles, amb multes de 3 lliures i pena de presó de 10 dies per aquells que no volguessin o poguessin pagar aquesta quantitat.
1657
Els canonges del Capítol de Girona compren definitivament la jurisdicció criminal als Montcada. Però els litigis de competències de caràcter criminal i civil encara es mantindríem durant segles.
1672
Llicència de pescar per sufragar les despeses en la construcció de la capella de Sant Pere del Bosc; es donà també llicència de treballar en diumenge per reparar la xarxa de l'almadrava, quan a Lloret es pescava la tonyina vermella.
1694
A Sant Pere del Bosc, es cremat el retaule barroc de l'ermita a conseqüència d'un incendi provocat per tropes franceses a la Guerra dels Nou Anys (1688-1697)
1703
S'institueix el vot d'anar a Sant Pere del Bosc en pelegrinatge cada primer de maig.
1713
Durant la Guerra de Successió (1701-1714), Lloret és obligada a allotjar tropes. La vila va ser amenaçada de saqueig i altres danys si no pagaven l'establert pel ocupant francès comandats pel comte de Fiennes.
1716
Lloret tenia un població de 980 habitants, 238 cases (54 deshabitades) i 50 famílies vivien de la caritat. Els lloretencs malvivien de la terra i de la pesca.
1730
S'edifica la sagristia de l'església parroquial.
1740
Greus inundacions a Lloret per un temporal de mar de gran violència.
1745
Els administradors de Sant Pere del Bosc ofereixen al Capítol de Canonges de Girona un espai per a posar calderes destinades a tenyir les xarxes de pescadors.
1759
Es començar a reedificar l'església de Sant Pere del Bosc. Vuit anys després, el 1767 s'estrenà la restauració del santuari que , posteriorment, seria la Confraria de Sant Pere del Bosc ( formada per pescadors i mariners, desapareguda sobre 1848) , l'encarregada de tenir cura del seu manteniment.
1772
Un fort temporal de Garbí s'emporta bona part de la platja i algunes cases.
1772
Acabament de les obres de la nova ermita de Santa Cristina. La primera pedra es va posar el 10 de maig de 1764.
1778
El rei Carles III va promulgar el Decret del Lliure Comerç amb les colònies americanes, tot i que feia anys, que d'una manera més o menys declarada, alguns lloretencs ja feien viatges d'ultramar.
1788
Esclata l'anomenada "Revolta dels Joseps". Els pescadors lloretencs es negaren a pagar el delme del peix o ribatge al Capítol de la Catedral. L'Ajuntament, el veïnatge i els Cerdans (gent de la Cerdanya que passaven l'hivern treballant a la costa) es posaren al costat dels pescadors i es produí un fort enfrontament entre les autoritats que representaven als canonges i el poble que defensava l'actitud dels pescadors. Es varen produir alderulls violents que van acabar amb el processament de uns quants veïns i, com que set dels vuit processats s'anomenaven Josep, aquest motí fou conegut amb el nom de "la revolta dels joseps".
1790
Hi hagué un nou litigi entre el Capítol de la Catedral i els lloretencs. Probablement, la "revolta dels joseps" va servir d'encenall per reivindicar al rei i al Supremo Consejo de Hacienda que la jurisdicció civil i criminal del terme de Lloret s'incorporés a la Corona. Finalment, la vila va guanyar aquest plet que durà 17 anys i va costar 40.000 lliures. A partir de llavors, doncs, la justícia no havia d'ésser administrada per un batlle nomenat pels canonges, sinó que l'havia d'administrar un batlle nomenat pel rei.
1790
Sabem pel magistrat i cronista de viatges Francisco de Zamora Peinado, que uns 50 vaixells lloretencs feien la ruta de llevant i 4 participaven en el comerç amb les Amèriques.
12 d'agost de 1798
Un fort sisme sacseja Lloret, provocant danys de consideració a l'església i a algunes cases de la població.
1799-1800
Litigi davant la Reial Audiència entre Lloret i el Capitol de Girona per incorporar la vila a la Corona espanyola. L'abril de 1800 hi ha sentència a favor de la Universitat de Lloret que en serà recorreguda per la seu gironina.
1802
El mes de maig es signa el traspàs definitiu del terme de Lloret i les seves propietats a la Corona Espanyola, després d'anys de plets entre el Capítol de Canonges de Girona i la Universitat de Lloret. Acaba d'aquesta manera amb quasi bé 6 segles de presència dels clergues en els assumptes civils i criminals de la vila.
1812-1869
Durant aquest període, s'arribaren a construir 130 vaixells (majoritàriament bergantins i pollacres de 150 a 250 tones) a les drassanes lloretenques situades a la platja gran de Lloret.
1815
Es fa una consulta al poble de Lloret per edificar una nova església a dalt del Puig o ampliar l'existent parròquia de Sant Romà, ja que havia augmentat considerablement el nombre d'habitants de la vila. Va guanyar la primera opció, però mai es va portar a terme.
1840
El santuari de Santa Cristina i els seus béns no seran sotmesos a la llei de desamortització de propietats religioses engegada per el govern espanyol segons una Reial Ordre.
1843
A Can Tureta, com també era conegut, al carrer Prat de la Riba, s'inaugura el primer teatre de Lloret. Durà 5 anys i aportava diners per a l'hospital.
1844
El doctor Francesc Campderà i Camin va fundar a Lloret de Mar un dels primers centres privats d’Espanya destinats a acollir malalts mentals: Torre Llunàtica. Posteriorment, i al llarg de tres generacions, aquest establiment va continuar exercint la seva activitat sota el nom de Torre Campderà, fins a la seva fi, l’any 1988.
1854
Es declara una epidèmia de còlera a Lloret. Es calcula que moren 308 lloretencs, 168 de les víctimes eren nens. El rector de la població, Joaquim Coch, va morir després de dies d'assistència i cura dels malalts.
1855
S'estrena a Madrid la sarsuela Marina, amb música d'Emilio Arrieta i llibret de Francesc Camprodon. El que ha perdurat fins els nostres dies és la transformació de sarsuela a òpera. Arranjada, amb algunes modificacions i passant de dos actes de l'original a tres, va ser "reestrenada" el 1871 amb gran èxit.
1857
Lloret té una població de 4.170 habitants.
1860
Projecte i execució de les obres del passeig de mar, que seria posteriorment conegut com a Passeig Mòssen Jacint Verdaguer.
1860
Davant les lleis de desamortització de béns eclesiàstics, Sant Pere del Bosc surt a subhasta. L'alcalde de Lloret, Agustí Font i Surís, demana al seu parent Nicolau Font i Maig, que havia fet fortuna a Cuba, que pagués les quantitat demanada, a fi i efecte de que no passessin a mans foranies. Nicolau Font i Maig, mitjançà un mandat, adquirí la capella de Mare de Déu de Gràcia i les terres que l'envoltaven. Anys després, al tornar d'Amèrica, l'indiano enceta un seguit de reformes i ampliacions que l'han configurada tal com és a l'actualitat.
1864
Dues empreses de tractament de suro per fer-hi taps comencen a treballar a Lloret: la dels germans Pujol i la de Joan Bassas, que ocupaven totes dues unes 150 persones. L' indústria suro-tapera va ressorgir a Lloret arran de la davallada del comerç amb América i la construcció de vaixells . Aquesta activitat fabril va declinar a les primeries del segle XX.
1866
Neix el Casino Industrial. Aquest tipus d'entitats, molt corrents a l'època, tenien cura d’organitzar festes i balls i manifestacions culturals de caire divers.
1869
L'antic hospital dels pobres rep la classificació d ’Hospital Municipal i, a partir d’aquell moment, fou administrat per l’Ajuntament a través d’una Junta.
1870
El canonge Domènech obre el Col•legi Lauretano per a noies al carrer Esperança. Es tancarà un decenni després.
1872
S'inaugurà el nou edifici de l'Ajuntament, d'estil neoclàssic, que havia estat projectat pels arquitectes Martí Sureda i Fèlix de Azua. Durant un temps serví d'escola per a nens i nenes, de mercat municipal i oficina de correus.
1872-1873
L'esclat d'una nova guerra carlina (la tercera, de 1872 a 1876) afecta molt directament a Lloret. Varies partides de carlins entraren a Lloret i la ocuparen en diferents ocasions. Van demanar diners i fins i tot, retingueren al dipositari del cabals municipals en l'ermita de Les Alegries, per poder aconseguir les quantitats que demanaven com a impost de guerra.
1875
S'instal•len a Lloret la comunitat de religioses del Sagrat Cor de Maria, conegudes com les Monges Catalanes. La primera seu de l' institució era al carrer de l'Hospital, on hi ha avui el Centre Modern. Posteriorment, es traslladaren al carrer Sant Pere, cantonada amb el carrer Torrentó, fins el 1971,quan la congregació va marxar de Lloret.
1878
"Plano geométrico de Lloret de Mar. Con el proyecto de alineaciones y prolongación de calles" de l'arquitecte Frederic Esteve, és el primer intent des de l'Ajuntament d'orientar i racionalitzar el creixement urbanístic de Lloret.
1880
Té lloc la inauguració del nou hospital de Lloret, costejat en bona part gracies a les aportacions dels indianos. Un any després, 4 monges de la congregació de Sant Josep es faran càrrec de les instal•lacions.
1882
Una plaga de filoxera ataca les vinyes lloretenques.
1883
Lloret ja compta amb telègraf.
1885
El Lloretense, Periódico científico, Literario y de intereses generales durà 1 any. De sortida quinzenal, era editat a Lloret per Eduardo Sainz Noguera.
1891
Primeres excavacions de la Torre Sepulcral romana.
1893
Apareix el setmanari local El Distrito Farnense , editat per Hermenegildo de Urréjola. L'últim exemplar va sortir al carrer l'any 1898.
Obren la Fonda del Comercio, de Miquel Guell. És el primer establiment hostaler de Lloret i que, sota el nom d'Hotel Planas, encara és obert a l'actualitat.
Obre al públic la botiga de sabates Can Pau, que amb el temps esdevindria com a Calçats Fàbregas.
1894
Es descobreix a Cala Banys una font d'aigua bicarbonatada i càlcica.
S'inaugura "El Frontón Lloretense", primera instal·lació esportiva a Lloret.
1895
Naufragi del bergantí-goleta Segundo Romano en aigües caribenyes, amb 3 tripulats lloretencs a bord. Les manifestacions de solidaritat amb les families dels desapareguts va aparèixer en la Festa Major de Santa Cristina, on en serien damnificats amb part de recaptació dels balls dels entoldats.
1898
Segons acta del 23 de juny de 1898 s'acorda entre l'ajuntament i els administradors de Santa Cristina no celebrar la festa major degut a "las tristes circunstancias que atraviesa la Nación" (en referent al desastre del 98 de Cuba i Filipines) i la mort de lloretencs en els combats a la illa americana.
1899
Aplec de l'1 de maig a Sant Pere del Bosc per a celebrar la fi de les obres al santuari.
Lloret ja disposa d'enllumenat elèctric, subministrat per "La Eléctrica Jalpí"
CRONOLOGIA DE LLORET (Segle XX)
1901
Inauguració del nou cementiri de Lloret, impulsat principalment per els "indianos" i altres famílies riques de la vila. Tindrà un marcat accent modernista, amb obres escultòriques de Josep Puig i Cadafalch, Antoni M. Gallissà i Soqué, Lluís Llimona, Vicenç Artigas i Albertí, Bonaventura Conill i Montobbio, Ismael Smith, Eusebi Arnau, entre altres.
1902
Col·legi de Nostra Senyora de Loreto. Establiment dels germans maristes com a institució d'ensenyament per a nois. Hi seria al carrer Esperança fins el 1920.
1903
Col•legi Immaculada Concepció de Lloret, coneguda com les monges franceses, que s'establirien a la Torre Barnés, fins a l'actualitat.
1904
Apertura de l’hotel-restaurant “Santa Cristina ".
1906
Es funda la primera associació que acull als agricultors lloretencs, el Sindicat Agrícola de Lloret de Mar, que el 1978 s'adaptarà a noves normatives estatals.
1907
El primer automòbil que va circular pels carrers de Lloret era un Hispano Suiza, amb matrícula numero GE-3 de Girona. Pertanyia al doctor Pius Cabañas i Font.
1914
Jocs Florals de Lloret. A tots els escriptors del domini de la llengua catalana, en qualsevol de sos bells parlars, invitem als Jocs Florals de nostra vila que es celebrarà el 24 de juliol, diada de Santa Cristina, honorant la nostra Festa Major, de fama tant gentil, i inauguració solemne de les obres de restauració del Temple parroquial.
1920
L'hotel Costa Brava entra en funcionament al Passeig Verdaguer i va ser dels primers en fer publicitat a l'estranger.
1921
Club de Futbol Lloret.
1922
Primera temporada de les sardanes a l'estiu, activitat que es perllongaria fins els nostres dies, només interrompuda pel conflicte civil de 1936.
S'inaugura l'Asil Nicolás Font per a pobres a Sant Pere del Bosc, promogut per Agustí Cabañas i Font, nebot del propietari que fou de l'heretat, l'indià Nicolau Font i Maig.
1924
S'inaugura l'edifici del Casal de l'Obrera. Les obres van ser sufragades mitjançà recapte benèfic i per l'aportació, en gran mesura, de la Sra. Maria Lluïsa Duran i Corredor.
Es crea la Societat Mútua – Benèfica denominada “La Tranyina”, orientada als pescadors. El nom prové de l'ormeig de pesca que es començà a emprar el 1912. Amb el franquisme, es passarà a dir-se Pósito de Pescadores fins 1947.
1925
Es troben les primeres restes del poblat ibèric de Turó Rodó al tractar de construir-ne un camí.
1930
S'inaugura la línia de bus Lloret Girona, per l'empresa La Vidrerenca, batejada posteriorment com a Hijos de Rafael Mas S.L.
1931
Instal·lació dels Banys Ventura, a la Platja Gran. Bonaventura Llibre i Costas, també conegut como l'Avi Rata o en Ventura, n'era el propietari. El formava un conjunt de serveis de platja amb casetes i vestuaris de bany. Als anys 40, s'instal·là una pista de ball i, juntament amb les primeres embarcacions esportives a vela, arribaria a ser l'embrió del Club Nàutic Lloret. També en seria un referent de lleure i cultura per al jovent de les dècades del 40 als 60. Degut a canvis normatius, el 1985 van deixar d'existir-ne.
1935
Es projecta la construcció de la torre de l'industrial Narcís Plaja, a l'indret de Sa Caleta. L'arquitecte fou l'Isidor Bosch qui signaria els plànols. Durant el conflicte civil, les obres s'aturaren i mai va estar-ne acabat del tot.
1935
Es projecta la construcció de la torre de l'industrial Narcís Plaja, a l'indret de Sa Caleta. L'arquitecte fou l'Isidor Bosch qui signaria els plànols. Durant el conflicte civil, les obres s'aturaren i mai va estar-ne acabat del tot.
1936, 22 de juliol
Arran de l'esclat de la guerra civil, l'esglèsia de sant Romà seria objecte de destrucció per part d'elements anticlericals. Es va produir la desaparició d'obres d'art, manuscrits i crema d'imatges sagrades.
1939
Entrada de les tropes nacionals a la població. Lloret és ocupada per les forces franquistes.
1943
Primeres notícies sobre el jaciment ibèric de Puig de Castellet. Amb tot, l'actuació arqueològica inicial haurà d'esperar fins el 1968.
1947
Confraria de pescadors, com a nova denominació, en substitució del Pòsit de Pescadors, mantenint l'esperit d'assistència i ajuda a un nombre cada cop més gran d'embarcacions i professionals de la pesca.
1951
Comença a arrencar el Casal de l'Obrera com espai teatral i com a grup dedicat a les arts escèniques.
1951
Primera intervenció d`Es Coro, com és conegut de manera general. L'any següent es configuren oficialment com a Societat Coral Unió Lloretenca. Inicialment formada per homes, a partir de 1994 inclourien veus femenines.
1955
Club Marina Casinet.
Any de commemoració de la sarsuela/òpera Marina, de Camprodon i Arrieta, amb diferents actes en que destaca una plataforma escenari a Sa Caleta per a la representació d'aquesta obra lírica.
1955
Club Nàutic Lloret.
1958
S' inaugura el primer càmping de Lloret: Camping Canyelles. Una mica més tard ho faria el Càmping Costa Brava, que passaria, anys després, a ser Càmping Santa Elena Ciutat.
Declaració de Lloret com vila d’interès turístic.
Declaració de Lloret com vila d’interès turístic.
1962
Inauguració de la plaça de braus de Lloret pel promotor taurí Javier Pascual de Zulueta. Portarà el nom de José Luis Andrés. En romandrà oberta fins el seu enderrocament el 2005.
1963
Construcció de l'edifici Normax-Torremar, conegut como el "gratacels" disposa de 18 plantes a primera línia de mar.
Revista Tramuntana dirigida pel periodista figuerenc Narcís Pijoan Gómez. Sortí el juny i publicà el darrer exemplar (núm. 39) l’agost de 1966.
1964
Es designat com alcalde en Josep Maria Clua Viladrich (1928-2000). Sota el seu mandat es realitzen les obres i infraestructures més importants de Lloret, coincidint amb anys de gran projecció turística de Lloret. En deixarà el càrrec el 1976.
1965
Inauguració del Grupo Escolar (posteriorment com a Col·legi Esteve Carles). Va ser projectat per l'arquitecte municipal Francisco Portillo, i disposava inicialment de tres línies per nens i nenes respectivament, així com 6 habitatges per als professors.
1966
Celebració de les festes del Mil·lenari de Lloret, en commemoració del primer document que esmenta Lloret. Es tracta d'una escriptura per la qual els marmessors del comte Miró restitueixen al monestir de Ripoll la vall de Tossa, que limita a ponent "in termino de Loredo sive in rivo de Canelles".
La Dona Marinera és una escultura feta per l'escultor Ernest Maragall, fill del poeta Joan Maragall. Acabada de fer a finals d'any, en commemoració del Mil•lenari de la vila, simbolitza les dones que esperaven els pescadors i mariners a la platja. Va ser inaugurada un any després per les autoritats provincials i militars.
1967
L'aeroport de Girona s'obre al trànsit aeri civil nacional i internacional de passatgers i mercaderies. Aquesta infraestructura ajudà al boom turístic de Lloret i de la Costa Brava.
1968
Amics de la Sardana de Lloret de Mar. Tot i que funcionava des de 1955 sota el genèric nom de Comisión oficial de Sardanas y Folklore, es formalitza com a entitat en aquest any per a impulsar i mantenir les sardanes com a part important de la cultura catalana vinculada a Lloret. L'entitat va cessar les seves activitats el 2003.
La ciutat comtal obsequia la vila amb una reproducció de la Font de Canaletes.
1969
Primeres passes del Club Hoquei Lloret.
1966
Celebració de les festes del Mil·lenari de Lloret, en commemoració del primer document que esmenta Lloret. Es tracta d'una escriptura per la qual els marmessors del comte Miró restitueixen al monestir de Ripoll la vall de Tossa, que limita a ponent "in termino de Loredo sive in rivo de Canelles".
La Dona Marinera és una escultura feta per l'escultor Ernest Maragall, fill del poeta Joan Maragall. Acabada de fer a finals d'any, en commemoració del Mil•lenari de la vila, simbolitza les dones que esperaven els pescadors i mariners a la platja. Va ser inaugurada un any després per les autoritats provincials i militars.
1967
L'aeroport de Girona s'obre al trànsit aeri civil nacional i internacional de passatgers i mercaderies. Aquesta infraestructura ajudà al boom turístic de Lloret i de la Costa Brava.
1968
Amics de la Sardana de Lloret de Mar. Tot i que funcionava des de 1955 sota el genèric nom de Comisión oficial de Sardanas y Folklore, es formalitza com a entitat en aquest any per a impulsar i mantenir les sardanes com a part important de la cultura catalana vinculada a Lloret. L'entitat va cessar les seves activitats el 2003.
La ciutat comtal obsequia la vila amb una reproducció de la Font de Canaletes.
1969
Primeres passes del Club Hoquei Lloret.
1970
Construcció del port de Cala Canyelles, després de buscar diferents emplaçaments, entre ells, Cala Banys.
1971
Lloret, Ciutat Pubilla de la Sardana.
L'estació d'autobusos ja és acabada i en funcionament, i serà inaugurada l'any següent. N'era un edifici de 92 metres de llarg per 18 metres d'ample. Constava a la part anterior de 12 andanes i deixant espai a la part posterior per a parada de taxis. Fou projectat pels tècnics municipals Enric Guiu i Joaquim Leal. En fou enderrocada per construir-ne de nou anys més tard, el 2005.
1973
Túnel Monturiol. Obert sota el mandat de l'alcalde Clua, va ser inaugurat pel ministre d'Obres Públiques Gonzalo Fernández de la Mora. La construcció de l'obra formava part de la primera fase del Pla d'Infraestructura Viària de la Costa Brava.
1975
S'inaugura la Pista Poliesportiva Coberta de Lloret, després anomenada com a Pavelló d'Esports. És encara una instal·lació en ús, que ha estat lloc d'exhibicions esportives, culturals i recreatives.
Surt al carrer el primer número de la revista Lloret Gaceta en format mensual. Dirigida per Francisco Rubio i amb la tasca d'editor en mans de Pedro Morón, la revista arribaria al exemplar 773, el 2001.
1975
S'inaugura la Pista Poliesportiva Coberta de Lloret, després anomenada com a Pavelló d'Esports. És encara una instal·lació en ús, que ha estat lloc d'exhibicions esportives, culturals i recreatives.
Surt al carrer el primer número de la revista Lloret Gaceta en format mensual. Dirigida per Francisco Rubio i amb la tasca d'editor en mans de Pedro Morón, la revista arribaria al exemplar 773, el 2001.
1976
Jordi Martínez és nomenat alcalde en substitució de Josep Maria Clua.
S'inaugura el Grupo Escolar Pere Torrent. Constava de 16 aules, laboratori, sala d'audiovisuals i gimnàs.
S'inaugura el Grupo Escolar Pere Torrent. Constava de 16 aules, laboratori, sala d'audiovisuals i gimnàs.
1977
Es crea el Gremi d'Hotelers de Lloret.
Es restaura la festivitat de sant Romà, més enllà del sentit litúrgic, per avenir-se Fira i Festes de Sant Romà, amb un caire més popular. També en serà coneguda com Festa Petita o Festa d'hivern.
1978
S'obre al públic el Casino de Lloret. Tancaria les seves portes per trasllat a Tarragona el 2003.
L'Escola d'Adults de Lloret iniciat per membres de l'APAC (Associació Popular d'Amics de la Cultura). Les primeres classes es feien a l'escola Pere Torrent.
La prova automobilística Rally Costa Brava, passarà a dir-se Rally Costa Brava-Lloret de Mar, per la implicació de la vila en aquesta competició esportiva. Lloret perdria el lloc operatiu d'aquest esport el 2004, quan el Rally es trasllada a la Costa Daurada.
El vell Sindicat Agrícola de la població es transforma en dues entitats per a un millor adequació a les normes estatals i un millor servei corporatiu. Surten, per una banda, Agricultors de Lloret i, per l'altra, Cambra Agraria de Lloret de Mar.
La prova automobilística Rally Costa Brava, passarà a dir-se Rally Costa Brava-Lloret de Mar, per la implicació de la vila en aquesta competició esportiva. Lloret perdria el lloc operatiu d'aquest esport el 2004, quan el Rally es trasllada a la Costa Daurada.
El vell Sindicat Agrícola de la població es transforma en dues entitats per a un millor adequació a les normes estatals i un millor servei corporatiu. Surten, per una banda, Agricultors de Lloret i, per l'altra, Cambra Agraria de Lloret de Mar.
1979
Es produeix un gran incendi en la mítica sala de festes del Rosamar, sense causar víctimes. Arran d'aquest fet, ja no es tornarà a acollir espectacles que el varen portar a la fama a nivell internacional i per el que hi passaren molts artistes dels 50 i 60.
APAC, Associació Popular d'Amics de la Cultura es presenta com a entitat. Desapareix el 2014.
Eleccions municipals, les primeres que es realitzen en democràcia després de la dictadura franquista. Serà alcalde Joan Domènech, per CiU. Cal destacar la presència de dues dones al consistori lloretenc per primer cop: Maria Carme Bausili Russinyol , per CiU; i Maria Cabañas Salamero, per Centristes de Catalunya. El repartiment de regidors és el següent: CiU, amb 4 regidors; PSOE-PSC, 3: CC-UCD (Centristes de Catalunya- Centro Democrático y Social) compta amb 3; PSUC, 1; i ERC, amb 2 regidors.
Incendi a la Urbanització "Los Pinares". Moren 22 persones.
Primera activitat de l'entitat Xino Xano, consistent en una pujada a Sant Pere del Bosc i que va comptar amb una gran participació.
1980
Inauguració de la Casa de la Cultura, edifici públic, situat a la plaça Pere Torrent. Va ser un edifici important on es feia cinema, sala d'actes i teatre, a més de ser museu i contava amb sala d'exposicions. Va costar 42,4 milions de pessetes. En seria enderrocada l'any 2005 per fer-hi l'actual biblioteca i la Llar de Jubilats, entre altres serveis públics.
1982
Neix l’Associació de Jubilats i Pensionistes de Lloret amb la col·laboració de l’APAC.
1983
S'inaugura la llar d'infants Lola Anglada.
Eleccions Municipals. Josep Sala, (PSC-PSOE), alcalde. La distribució de regidors és la següent: PSC-PSOE, 8 regidors; CiU, 4 ; ERC, 1; AP (Alianza Popular) amb 4 regidors.
1984
L'institut Ramón Coll i Rodés inicia curs a les antigues dependències de la Casa de la Cultura. El 1996 passaria a un nou centre, a l'avinguda de les Alegries.
El 27 d'octubre es torna a celebrar un casament civil a l'ajuntament de Lloret de Mar, Després de 50 anys. Davant l'alcalde Josep Sala i el secretari substitut Manel Monfort, donen la seva conformitat la Maria Josefa i el Manuel.
S'inaugura l'actual Mercat Municipal.
Obre portes al públic la sala de festes Gran Palace. Amb capacitat per a 1.400 persones, en un espai de 4.500 metres quadrats, acolliria grans actes musicals i gales televisades. Els problemes econòmics el farà tancar el 2007.
A finals d'agost, emissions inicials de Ràdio Lloret, en el 93.4 del dial, sota la direcció de l'Isidor Llorca. Seria tancada per no disposar de permisos el 1985. Anys després, el 1989, es convertirà en una ràdio municipal com concessió de l'ajuntament en la freqüència 90.3FM.
S'inaugura l'actual Mercat Municipal.
Obre portes al públic la sala de festes Gran Palace. Amb capacitat per a 1.400 persones, en un espai de 4.500 metres quadrats, acolliria grans actes musicals i gales televisades. Els problemes econòmics el farà tancar el 2007.
A finals d'agost, emissions inicials de Ràdio Lloret, en el 93.4 del dial, sota la direcció de l'Isidor Llorca. Seria tancada per no disposar de permisos el 1985. Anys després, el 1989, es convertirà en una ràdio municipal com concessió de l'ajuntament en la freqüència 90.3FM.
1984
CEIP Pompeu Fabra obre les portes en una primera fase. Després, el 1988, ampliarà línies educatives.
1985
Inauguració del Water World, el segon parc aquàtic que s'obre a Catalunya.
1987
Un incendi va destruir completament la discoteca Saint Trop. No es va lamentar víctimes, però els danys materials van ser considerables, obligant a refer tot el local.
Eleccions municipals. Jordi Martínez, alcalde, gràcies al vot d'AP. Resultats: CiU, 8 regidors, empatat amb el PSC; i AP, amb 1 regidor.
Es recupera per a les festes de Santa Cristina la tradicional cursa S'amorra, amorra. Comptava d'inici amb 4 llaguts: el de l'Obreria, Ajuntament, Gremi d'Hotelers i Confraria de Sant Elm.
1988
Es constitueix el DEMALL, Grup de Defensa del Medi Ambient de Lloret de Mar. Aquesta entitat ecologista reivindicarà la protecció de les platges de Sa Boadella i Canyelles, així com el seu entorn.
1990
Comencen les obres de cobriment de la Riera de Lloret. El projecte va ser aprovat per l'equip de govern convergent i popular, amb l'oposició frontal dels socialistes que van fent campanya amb el lema "Meridiana no, volem rambla". La construcció contemplava dues fases i era pressupostada inicialment en 600 milions de pessetes.
1991
Eleccions Municipals. Josep Sala, PSC, guanya l'alcaldia per majoria. Resultats: PSC, amb 10 regidors; CiU, amb 6 i PP, 1.
Al mes de novembre, primeres radiacions de la emissora municipal Nova Ràdio Lloret. al 90.2 FM.
1992
Obre portes l'Oficina d'Informació Juvenil El Puntet, en un petit local existent al carrer de Turó de l'Estelat. Aquest servei municipal passaria més tard al Casal de Joves el 1995.
1993
S'aprova l'estudi per a la construcció d'una marina interior a la zona de Fenals i Santa Clotilde. Paral·lelament, amb la intenció de proposar l'allargament de la línia de tren de Blanes a Lloret, es realitza una reserva de terrenys que afectà la zona esportiva. Aquests grans projectes impulsats per l'equip de govern socialista de Josep Sala no es portaran a terme per problemes de finançament i d'ordre urbanístic.
1995
Eleccions Municipals. El socialista Josep Sala revalida l'alcaldia però amb el suport d'Iniciativa per Catalunya-Els Verds). Resultats: PSC, 8 regidors; CiU, amb 5; PP, 2; ERC, amb 1 i IC-V, 1 regidora.
Surt a la llum la publicació mensual Cala Trons, editada per l'entitat cultural La Trobada que era presidida per Cristina Ros. El seu abast era la Selva Marítima i Vidreres. Tancaria el 2002, després de 95 números.
1987
Un incendi va destruir completament la discoteca Saint Trop. No es va lamentar víctimes, però els danys materials van ser considerables, obligant a refer tot el local.
Eleccions municipals. Jordi Martínez, alcalde, gràcies al vot d'AP. Resultats: CiU, 8 regidors, empatat amb el PSC; i AP, amb 1 regidor.
Es recupera per a les festes de Santa Cristina la tradicional cursa S'amorra, amorra. Comptava d'inici amb 4 llaguts: el de l'Obreria, Ajuntament, Gremi d'Hotelers i Confraria de Sant Elm.
1988
Es constitueix el DEMALL, Grup de Defensa del Medi Ambient de Lloret de Mar. Aquesta entitat ecologista reivindicarà la protecció de les platges de Sa Boadella i Canyelles, així com el seu entorn.
1990
Comencen les obres de cobriment de la Riera de Lloret. El projecte va ser aprovat per l'equip de govern convergent i popular, amb l'oposició frontal dels socialistes que van fent campanya amb el lema "Meridiana no, volem rambla". La construcció contemplava dues fases i era pressupostada inicialment en 600 milions de pessetes.
1991
Eleccions Municipals. Josep Sala, PSC, guanya l'alcaldia per majoria. Resultats: PSC, amb 10 regidors; CiU, amb 6 i PP, 1.
Al mes de novembre, primeres radiacions de la emissora municipal Nova Ràdio Lloret. al 90.2 FM.
1992
Obre portes l'Oficina d'Informació Juvenil El Puntet, en un petit local existent al carrer de Turó de l'Estelat. Aquest servei municipal passaria més tard al Casal de Joves el 1995.
1993
S'aprova l'estudi per a la construcció d'una marina interior a la zona de Fenals i Santa Clotilde. Paral·lelament, amb la intenció de proposar l'allargament de la línia de tren de Blanes a Lloret, es realitza una reserva de terrenys que afectà la zona esportiva. Aquests grans projectes impulsats per l'equip de govern socialista de Josep Sala no es portaran a terme per problemes de finançament i d'ordre urbanístic.
1995
Eleccions Municipals. El socialista Josep Sala revalida l'alcaldia però amb el suport d'Iniciativa per Catalunya-Els Verds). Resultats: PSC, 8 regidors; CiU, amb 5; PP, 2; ERC, amb 1 i IC-V, 1 regidora.
Surt a la llum la publicació mensual Cala Trons, editada per l'entitat cultural La Trobada que era presidida per Cristina Ros. El seu abast era la Selva Marítima i Vidreres. Tancaria el 2002, després de 95 números.
Emissions regulars de Canal 8 TV Lloret.
1996
Institut d'Educació Secundaria Rocagrossa. Ocuparia provisionalment una part annexa de la Casa de la Cultura que tenia el IES Coll i Rodés, fins una nova ubicació el 2003.
1997
Amb el nom inicial de Trofeu Montbarbat i a l'empara del centre Excursionista de Lloret, neix el Festival i Concurs de Fotografia MontPhoto, amb projecció internacional, bolcat a la fotografia de natura.
Dos artefactes explosius de poca potència són trobats i neutralitzats a Cala Banys i a la platja de Fenals després de l'avís de bomba realitzat en nom de la banda terrorista ETA.
Després de 7 anys de gestions entre la família Roviralta i l'ajuntament lloretenc, els Jardins de Santa Clotilde són cedits a Lloret.
1999
Eleccions Municipals. El socialista Josep Sala torna a ser nomenat alcalde amb els vots favorables dels regidors d'Iniciativa per Catalunya-Els Verds) i Esquerra Republicana de Catalunya. Resultats: PSC, 8 regidors; CiU, amb 5; PP, 2; ERC, amb 1 i IC-V, 1 regidora.
2000
Lloret acull la XXIV trobada mundial de penyes barcelonistes i el monument L'Esguard, ubicat al passeig de mar, commemora aquest esdeveniment.
1997
Amb el nom inicial de Trofeu Montbarbat i a l'empara del centre Excursionista de Lloret, neix el Festival i Concurs de Fotografia MontPhoto, amb projecció internacional, bolcat a la fotografia de natura.
Dos artefactes explosius de poca potència són trobats i neutralitzats a Cala Banys i a la platja de Fenals després de l'avís de bomba realitzat en nom de la banda terrorista ETA.
Després de 7 anys de gestions entre la família Roviralta i l'ajuntament lloretenc, els Jardins de Santa Clotilde són cedits a Lloret.
1999
Eleccions Municipals. El socialista Josep Sala torna a ser nomenat alcalde amb els vots favorables dels regidors d'Iniciativa per Catalunya-Els Verds) i Esquerra Republicana de Catalunya. Resultats: PSC, 8 regidors; CiU, amb 5; PP, 2; ERC, amb 1 i IC-V, 1 regidora.
2000
Lloret acull la XXIV trobada mundial de penyes barcelonistes i el monument L'Esguard, ubicat al passeig de mar, commemora aquest esdeveniment.
CRONOLOGIA DE LLORET (Segle XXI)
2001
Actes de commemoració del mil·lenari de Lloret de Mar (1001-2001) Els Comediants enceten les festes el 13 d'octubre amb un gran muntatge teatral al carrer. Tot un munt d'activitats i actes relacionats amb aquest esdeveniment tindrien continuïtat fins l'octubre del 2002.
Comença a actuar Lloret Turisme, una nova manera de gestionar la promoció turística del municipi.
2002
Pren el relleu a l'alcaldia la socialista Lucía Echegoyen Lerga, en substitució d'en Josep Sala, que en deixa el càrrec per raons personals.
Apareix la revista La Costa, dirigida per l'escriptor Ramón Vilaró i en Josep Blanch com a editor. Aquesta revista mensual tancaria el 2011.
Comença a actuar Lloret Turisme, una nova manera de gestionar la promoció turística del municipi.
2002
Pren el relleu a l'alcaldia la socialista Lucía Echegoyen Lerga, en substitució d'en Josep Sala, que en deixa el càrrec per raons personals.
Apareix la revista La Costa, dirigida per l'escriptor Ramón Vilaró i en Josep Blanch com a editor. Aquesta revista mensual tancaria el 2011.
El restaurant Les Petxines, als baixos de l'hotel Excelsior, obté una estrella Michelin. La Paola Casanovas és responsable i xef de l'establiment premiat.
2003
Xavier Crespo (CiU), alcalde de Lloret, després de 12 anys de domini socialista a l'alcaldia lloretenca. La distribució final de regidors, després de reclamacions a la junta electoral, és la següent: CiU, 9 regidors; PSC-PM, 7; ERC, 1; PP amb 3; i finalment, ICV-EUiA amb 1 regidora.
SOS Lloret, plataforma ciutadana a favor del medi ambient i la protecció de la natura, fa acte de presentació en societat denunciant l'estat dels boscos de Lloret i l'urbanisme desaforat.
SOS Lloret, plataforma ciutadana a favor del medi ambient i la protecció de la natura, fa acte de presentació en societat denunciant l'estat dels boscos de Lloret i l'urbanisme desaforat.
2004
12 d'agost. Aldarulls de matinada a la zona de discoteques entre uns 200 turistes i la policia, que es salda amb 15 detinguts i danys per valor de 7.500 euros. La consellera de l'Interior, Montserrat Tura, denuncia les pràctiques professionals que fomenten "el turisme de borratxera".
Lloret s'agermana amb la població granadina de Cúllar.
Èric Bertran i Martínez, de 14 anys, és acusat de terrorisme per enviar cartes a cadenes de supermercats demanant l'etiquetatge en català del seus productes. Aquesta experiència és narrada al seu llibre Èric i l'Exèrcit del Fènix, que en seria portada al cinema el 2012.
2005
CEIP Àngels Alemany i Boris, batejat en honor d'una mestra que exercí a la població els anys 30.
L'equip de govern municipal posa a subhasta el Servei d'Aigües Municipal per un import de quasi 22 milions d'euros i una durada de la concessió de 25 anys. Tot i la contestació al carrer, Aqualia s'emporta el contracte.
2006
Obre portes la llar infantil “Els Pops”, inaugurada 13 d'abril de 2007.
Lloret obté les certificacions de destinació de turisme familiar i esportiu, emesos per l'Agencia Catalana de Turisme.
La vila acull els VIII Special Olimpcs durant el mes d'octubre.
El 3 de desembre s'oficia el casament de dues persones del mateix sexe, l'Emilio i l'Esteban, davant de la regidora Rosa Maria Santamaria.
2007
Eleccions Municipals. Xavi Crespo (CiU) repeteix alcaldia de manera majoritària. La distribució de regidors és la següent: CiU, 11 regidors; PSC-PM 5; ERC-AM, 1; PP amb 2; ICV-EUiA-EPM, 1 i la formació local GRILL (Grup Independent de Lloret), 1.
La inclusió del paratge de Santa Cristina dintre del PEIN (Pla Especial d'Interès Especial) de Vinya de Rosa provoca el rebuig de l'Obreria i demana el suport del poble.
Queda enllestida per a ser funcional la nova estació d'autobusos i el pàrquing soterrat.
Lloret de Mar i la ciutat italiana de Bolsena formalitzen el seu agermanament que ja va ser iniciat el 1993. Ambdues ciutats comparteixen la devoció per santa Cristina.
Fa acte de presència una nova formació política que sacsejarà la vida social, economia i política de Lloret. Presidit per Marc Fuertes, el Moviment Independent de Lloret (MILLOR) serà molt bel·ligerant amb el partit governant. Aquesta confrontació portaria un reguitzell d'acusacions i demandes judicials durant anys.
Aprovació definitiva del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Lloret.
2008
La brutal mort de la turista italiana Federica Squarise trasbalsa la població el juliol d'aquest any.
Es posen en marxa els primers 57 horts urbans en el sector de Can Cama.
2009
El 5 de juny de 2009 es va constituir el Consorci per a la protecció i gestió del massís d'Ardenya-Cadiretes. El Consorci està format pels ajuntaments de Caldes de Malavella, Llagostera, Lloret de Mar, Santa Cristina d'Aro, Sant Feliu de Guíxols, Vidreres i Tossa de Mar.
2010
Inauguració del Gran Casino Costa Brava.
8 de març. Una nevada intensa deixa Lloret sense llum ni altres serveis essencials durant una setmana.
2011
Eleccions Municipals. Romà Codina (CiU) és el nou alcalde. La distribució de regidors és la següent: CiU, 7 regidors; Moviment Independent de Lloret (MILLOR), 6; PSC, 4; ERC, 1; PP amb 2; ICV-EUiA, 1 regidor.
Agost. Greus aldarulls entre prop de 400 turistes i les forces de l'ordre públic. Les imatges, àmpliament difoses pels mitjans de comunicació, afecten el nom de Lloret. Un nombrós grup de gent vilatana, englobada sota el nom de ESTIMEM LLORET, es manifestarà contra totes les accions comercials que malmeten el nom de Lloret com a paradís d'alcohol, droga i sexe.
Comença l' Institut Escola a Fenals, arran de la fusió d’una escola que havia començat el 2007-2008 i un IES que havia començat un curs més tard, el 2008-2009.
Inauguració solemne del Teatre de Lloret amb la representació de l'òpera Marina.
2012
Lloret arriba al màxim de població registrada: 40.837 habitants, segons dades de l'IDESCAT.
L'exalcalde i diputat Xavier Crespo ha de respondre davant de la Fiscalia del Tribunal de Comptes per unes presumptes irregularitats comeses quan ocupava la alcaldia lloretenca per unes relacions mercantils amb la societat Centres Mèdics Selva Maresme.
2013
Esclata el cas Clotilde. Xavier Crespo com alcalde es veu involucrat en una trama de corrupció lligada al constructor Andrei Petrov, amb vincles directes amb la màfia russa.
Unes obres de remodelació del paviment a l'ermita de Santa Cristina revelen una antiga construcció i enterraments, amb datació sobre els segles IX i X.
2014
S'inaugura la piscina municipal, després d'haver estar demanada per algunes entitats de Lloret. El servei, inicialment gestionat per una empresa privada, seria municipalitzat el 2017.
2015
Eleccions Municipals. Jaume Dulsat (CiU) és nomenat alcalde. La distribució de regidors és la següent: CiU, 6 regidors; Moviment Indepedent de Lloret (MILLOR), 4; PSC, 3; ERC, 2; PP amb 1; ICV-EUiA, 2 regidors; En Lloret sí se puede, ; i Ciutadans, amb 2 regidors.
Apareix la plataforma ciutadana ATUREM LA C-32 a les poblacions de Lloret i Blanes, amb motiu del projecte d'allargament d'aquesta via a través dels paratges naturals del Vilar, Sant Pere del Bosc i Les Alegries.
La comunitat sikh de Lloret, integrada per uns 500 membres, inaugura una Gurdwara o centre de culte a la zona industrial de l’Avinguda de Vidreres.
2016
En el marc de l'operació Tro, la Guarda Civil entra a l'ajuntament per buscar informació rellevant sobre l'adjudicació de contractes a l'empresa GBI Serveis, propietat de Gustavo Buesa, que era investigat per donacions a la fundació Catdem.
El 17 d’abril es realitza consulta a Blanes i Lloret sobre la prolongació de l’autopista C-32 des de Tordera, organitzat per la plataforma Aturem la C-32. A final d’any sortiria a licitació les obres per part de la Generalitat per un total de 52 milions d’euros. Amb tot, prosperen els recursos interposats per l’entitats ambientalistes davant el TSJC.
Arran d’un incendi al dipòsit de gasoil de l´hotel Sun Village de Lloret es descobreix que els propietaris d’aquest establiment i de tres més (Mediterranean Sand, Marina Sand i Hotel Savoy) punxaven els serveis de llum, gas i aigua. Serien sancionats per la Generalitat i l’ajuntament.
S’obre al públic Casa Font, antiga propietat de l’indiano Nicolau Font i Maig. Després d’anys de diverses reformes i modificacions, aquesta casa, comprada per l’ajuntament el 1981 per a destinar-la a museu, ja és visitable amb reserva prèvia.
2017
Un fort temporal de gregal deixa danys de consideració a la façana marítima.
Protesta de 300 pares i alumnes del Pere Torrent de Lloret per exigir més recursos Asseguren que tenen alumnes de 32 països diferents, molts de famílies amb pocs recursos econòmics.
1-O. Promogut per partits i entitats independentistes s’ha celebrat al primer d’octubre el referèndum d’autodeterminació de Catalunya. A Lloret, en un ambient tranquil i festiu, ha comptat amb 6.184 paperetes a les urnes, amb un 90% de vots pel Sí (5.553 vots). La resta, 490, han estat negatius. Hi ha hagut, a més, 22 vots nuls i 119 en blanc. Segons el cens electoral, tot i que és una xifra relativa en haver un cens universal, la participació ha estat de prop del 32%. Les seus de votació al municipi han estat les habituals: les escoles Pere Torrent, Esteve Carles i Pompeu Fabra, així com la Casa de la Cultura.
2018
Lloret inaugura una placa dedicada al veí que cuidava gats abandonats al carrer. El monument en homenatge a José Luis Pardo, qui va morir d'un infart el febrer del 2017, s'ha instal·lat al parc de l'Esperança.
El 13 de novembre entra en vigor la normativa sobre habitatges d’ús turístic (HUT), aprovada al ple del 3 de juliol de 2017.
Portalloret, el nou centre comercial de Lloret de Mar, de 35.000 metres quadrats i dues plantes, va ser inaugurat a finals de novembre.
2019
Dotze formacions polítiques es presenten a les eleccions municipals, tres d’elles d’arrel local. Amb la marca electoral Junts x Lloret, Jaume Dulsat torna a ser investit alcalde amb el suport dels socialistes. La seva agrupació aconsegueix 7 regidors, seguit del PSC amb 5, ERC amb 3, Ciutadans té 3, dos regidors per En Comú i entra la cap de llista del partit independent Força Lloret Lluïsa Baltrons.
Al costat de la piscina municipal s’han obert sis pistes de pàdel, tres de tennis –de terra batuda– i una de multiesportiva. La inversió ha estat de 970.000 euros.
A finals de setembre, l’ajuntament de Lloret va patir un ciberatac que afectà seriosament el sistema informàtic i que deixaria tota l’administració municipal inhabilitada durant mesos.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) fa obrir el camí públic GR 92/11 al seu pas per la finca de Can Juncadella, a Lloret de Mar, després d’anys de litigi.
Entra en funcionament del nou institut de Sant Quirze amb mòduls prefabricats al barri de Puigventós.
2020
Al gener, la pujada de taxes i impostos, arran de la polèmica generada per la revisió del cadastre, va fer que que l'oposició demanés un ple "per reprovar el govern" de Junts i PSC. Finalment, la pressió ciutadana i dels partits de l'oposició van fer que els increments en el IBI fossin moderats.
Després de 6 anys, es recupera la idea d'un carril bus entre Lloret i Blanes, i el parlament insta al govern a realitzar-lo, projecte postergat llargament.
Entre els dies 20 a 23 de gener,el temporal Glòria assota el litoral català i va obligar a suspendre activitats escolars i culturals. Els danys a la vila van ser estimats en prop d'un milió d'euros.
Quatre regidors del Partit dels Socialistes de Catalunya –LaraTorres, Arantxa Jimenez, Eduardo López i Cristian Fernández–van passar a no adscrits al març, per discrepàncies amb Francesc Pastor, portaveu i primer secretari socialista. Pastor quedaria com a únic representant del PSC al consistori lloretenc.
Al març arriva el COVID-19 am força. A partir del dia 12 s'estableix una quarentena que deixa la societat paralitzada durant mesos fins que, poc a poc, es va normalitzant la situació. Temps de mascaretes, de tancament a casa, de falta d'activitat econmomica, social i cultural, campanyes de vacunació, etc. Aquesta situació s'allargaria fins ben entrat l'any següent.
2021
El 19570, primer premi de la Loteria de Reis, venut a Lloret, entre altres poblacions.
Acord amb l’Ajuntament per adquirir una part del camí de ronda entre Fenals i la platja de Lloret de Mar. Aquest camí, fetes les obres, s'obriria el 2023.
Al març, en un procés participatiu que es consultava el canvi en la mobilitat del passeig prop del 70% dels veïns han dit que volen deixar tal i com està ara el trànsit rodat i l’estacionament a la primera línia de mar.
Al mes de juny, el Síndic local Joaquim Teixidor va enumerar les mancances que Lloret patia en funció de les queixes rebudes per part dels ciutadans.A la seva exposició de la mmèoria de 2020, la frase "Lloret està deixat" referint-se als espais públics que es troben en un estat d’abandonament, va generar una agra polèmica entre els partits de l'oposició i del govern.
Per primera vegada, s’ha celebrat a la darrera setmana de desembre un ple extraordinari per debatre sobre l'estat del municipi, tal i com marca el nou Reglament d’Ordenació Municipal, el ROM, que s’ha aprovat aquest any.
El radar instal·lat al maig de l'any anterior a l'Avinguda Vila de Blanes, sentit Blanes, generará molt d'enrenou entre les persones multades i l'oposició municipal. El malestar generat va fer que el govern de Dulsat inhabilités aquest radar i es va comprometre a que les multes serien retirades. Malgrat a aquest anunci, la Generalita va advertir que no podia anul·lar les multes. Es va crear fins i tot, una plataforma d'afectats.
S'hi inaugura el Skate Park de Lloret, al costat de les Pistes d'Atletisme. N'ha tingut un cost 90.000 euros i havia estat molt demanat pels practicats del skating.
El Restaurant Planiol de Fanals, de més 70 anys d'història, portat pels descendents de la família fundadora, pot perdre la concessió per una errada en la notificació de la licitació del permís. Tot i els esforços de la família, el Planiol tancava portes definitivament al maig del 2023.
L'església de Sant Romà cumpleix 500 anys (1522-2022), l'unic edifici antic que manté les seves funcions originals.
2023
Lloret és la Capital de la Cultura Catalana d'enguany, prenent el relleu a la ciutat d'Igualada.
A l'abril, s'obre al públic el Castell d'en Plaja,reconvertit en museu amb el focus posat en la crisi climàtica.L'edifici, de titularitat privada, ha estat transformat internament en tres sales i ha tigut un cost proper als 8 milions d'euros.
A les eleccions del 28 de maig, la llista més votada es el PSC, encapçalada per Adrià Lamelas amb 8 regidors. Junts aconsegueix 4 representants.A Tots per Lloret, obtindria 3 regidors, ERC i Sumem Lloret dos regidors cadascú. VOX entra per primer cop a l’Ajuntament de Lloret, amb un sol representant, igual que Lloret en Comú Podem. Lamelas formarà govern amb Junts i Lloret en Comú Podem.
Al mes de novembre moria l'excalde i historiador Joan Domènech i Moner, a l'edat de 80 anys.