El panorama educatiu a Lloret els anys 70 resultava problemàtic per les autoritats municipals. La partida de la població sense una explicació justificada de les monges del Col·legi del Sagrat Cor de Maria el 1971, hi deixava un gran forat de places per a l'escolarització dels infants de tots dos sexes que ni el Grup Escolar (Esteve Carles) ni les monges Concepcionistes podien emplenar.
En la situació de l'ensenyament públic, el director del centre del Grup Escolar, Josep Maria Oliveras subratllava el 1973 (1) la saturació de les classes i la manca de coeducació entre nens i nenes per falta d'espai. En dipositava les seves esperances en el nou complex educatiu que es començaria a construir un any després, en 1974, en funcionament a partir de 1976, i que seria batejat en honor del mossèn Pere Torrent. Aquest centre quedaria curt de seguida i la demanda escolar creixeria els anys següents.
Són anys d'improvisació institucional, saturació d'escolars a les aules (ratio de fins a 35 alumnes per aula), mancança d'instal·lacions complementaries ( biblioteca, laboratori, gimnàs...) i cos docent escàs.
A tall d'exemple, pel curs 1981-1982 les preinscripcions escolars pels centres públics eren de 1.886. Pel curs següent, s'hi incrementaria en 205 més, sense que Lloret, amb una població propera als 12.000 habitants censats pogués atendre degudament (2). L'esperat nou col·legi Pompeu Fabra patiria retards en la seva construcció i no acolliria escolars fins el 1984.
 | |
| CEIP Pompeu Fabra a l'actualitat. Foto: Vç Llavero |
El nou centre dedicat al filòleg Pompeu Fabra per decisió del Consell de Direcció de l'escola i l'Associació de Pares d'alumnes, iniciaria el curs 84/85 amb alumnat de P4 fins a 5è d'EGB, arribant-ne a aconseguir tenir 8è curs en el periode 87/88.
El col·legi Inmaculada Concepció es converteix en un centre concertat a partir de 1986 i imparteix BUP (des de 1979) i FP (des de 1975), estudis que la pública a Lloret trigaria anys en oferir (3) Paulatinament, deixaria de ser un internat i una escola femenina per atendre l'escolarització de tots dos sexes.
La Generalitat de Catalunya assumirà les competències en ensenyament a partir de 1980 i de manera lenta i constant, el català entraria a les escoles públiques i privades, juntament amb l'escolarització mixta de nens i nenes, normalitzant-se plenament a partir de la dècada dels 90.
Sobre 1985, s'obriria al costat de la Casa de la Cultura (4) unes dependències destinades a acollir un institut de batxillerat provisional, entre altres serveis. Funcionava inicialment com una extensió de l'institut blanenc de Sa Palomera. Els locals de Lloret tenien estudiants provinents de Lloret, Tordera, Tossa i Blanes. El nombre d'alumnes i professors en la seva posada en marxa eren 84 i 6 (curs 1985/1986), 210 i 15 (curs 1986/1987) i 360 i 24, respectivament. El seu primer director seria l'Anton Aubanell. (5) Aquest institut tindria autonomia i lloc propi a partir de 1996, sota el nom de l'advocat lloretenc Ramon Coll i Rodés.
 |
| Casa de la Cultura i l'Institut de Batxillerat, entre altres serveis municipals, annexat.ca 1985 Font Facebook Recordant Lloret. Josep Maria Samos |
L'entrada en vigor de la LOGSE (Llei Orgànica General del Sistema Educatiu) al curs 1990/1991 marcaria un punt d'inflexió al sistema d'ensenyament lloretenc, ja que representava l'obligatorietat de l'educació fins els 16 anys i calia reestructurar els centres escolars i projectar-ne de nous. La coexistència entre l'antic EGB i el nou ESO (Ensenyament Secundari Obligatori) creava dificultats d'implantació entre canvis curriculars, reestructuració dels centres i adaptació del cos docent a la nova llei. Mentre encetava curs 1995/1996 el Coll i Rodés amb alguns problemes d'infraestructures en el seu actual emplaçament, les instal·lacions acabades de deixar servirien per enquibir un institut nou que seria el futur Rocagrossa.
Aquest nou IES de Lloret hi existia en precari. Tal i com ho recull a la seva web (6): "Durant set cursos (el 2003, passarien a l'edifici al Rieral, carrer Rosa Sensat) tothom va haver de superar les dificultats de la situació: grans desplaçaments a les pistes d’atletisme amb tots els grups i a l’Escola d’adults per a les classes de batxillerat, l’esbarjo a la plaça amb un recinte tancat amb una reixa portàtil, la convivència al bar del casal de jubilats, l’estretor de l’aula d’informàtica…"
La resta de col·legis deixaven de tenir alumnat d'entre els 13 i 14 anys i podien centrar-se en atendre a la mainada de parvulari i de primària, però el creixement poblacional de Lloret exigia més places escolars que no es podia cobrir, tot i la creació de aules prefabricades (al CEIP Pere Torrent, per exemple, va ser el primer) i l'alliberament de terreny públic per cedir-lo a la Generalitat per a construir-ne més centres d'ensenyament.
La implementació de l'ESO va ser contestada críticament per la comunitat docent. No es veia clar si era efectiu per a la seva preparació per a estudis superiors o el seu ingrés al mercat laboral. També es van buscar fórmules per a reduir el percentatge de fracàs escolar i donar alternatives educatives als joves. Per això, Lloret, juntament amb Tossa, comptaria amb una de les primeres Unitats d'Escolarització Compartida (UEC) l'octubre de 2002. El servei s'adreçava al alumnat de l'ESO que presentaven problemes d'adaptació, desmotivació o absentisme escolar.
L'UEC de Lloret, el dia de la inauguració de l'edifici actual a Can Ribalaigua. Font:Ajuntament de Lloret de Mar
En el transcurs de l'any 2000 es posa en marxa el PTT, el Pla de Transició al Treball. Amb una durada d'un any, el programa pretén la integració laboral per aquells joves de 16 anys que no han pogut acabar l'ESO. En el cas lloretenc, aquest alumnat rebia formació en comerç i hosteleria. Tanmateix, i amb la mateixa finalitat, hi ha el programa PFI (Pla de Formació i Inserció) que han permet coordinar esforços entre les diferents rames professionals i els centres de secundària de la vila.
Tots aquests programes i projectes d'insersió laboral de joves ja havien tingut el seu precedent en la Escola-Taller la Selva, que va funcionar a finals de 1998 i que, durant 18 mesos, i sota la direcció de Josep M. Barba, va realitzar tasques de reahabilitació artística i funcional de Can Comadran, al carrer Sant Carles.
Amb l'entrada en el nou mil·leni quedava novament palès que la demografia anava per davant de la oferta de places escolars, des de la llar d'infants fins la secundària. A la zona del Rieral-Moli s'obriria el col·legi Àngels Alemany i Boris, dedicada a la mestra que exercí a Lloret a inicis del segle passat. El centre s'ubica a l'antiga horta de Can Guidet i començà les seves activitats escolars en mòduls prefabricats el 2004 i l'edifici i instal·lacions serien inaugurats dos anys després, el 2006.
Al costat d'aquest CEIP s'inauguraria l'abril de 2007 (tot i que ja en marxa des del novembre de 2006) la Llar d'infants Els Pops, batejat així pel recordat equip de beisbol lloretenc dels anys 50. Aquest segon centre de preescolar no podia atendre la gran demanada de places existent, ja que Lloret entrava en una fase de recepció de nouvinguts que incrementava la població en les franges d'infants i adults joves que es començava a produir des de 2004 i que seria constant fins el 2013.
El fet de que quedessin infants sense places a les llars d'infants públiques motivà que una cinquantena de mares i pares es manifestessin el juny de 2007 reclamant més oferta de preescolar. L'ajuntament reconeixia aquestes mancances, però alhora recordava que no era una educació obligatòria i que existien centres privats per atendre aquesta demanada ciutadana. El novembre del mateix any només el 33% dels infants de 0-3 anys disposaven de places als dos centres públics, segons fons municipals. (7)
Institut Escola de Lloret: Font Generalitat de Catalunya
A l'àmbit català i estatal, entrava en aplicació la LOE (Llei Orgànica d'Educació) el 2006 que derogava lleis anteriors però mantenia l'estructura de l'ESO. La normativa prestava atenció la societat multicultural que havia esdevingut el país i Lloret n'era un exemple. Malgrat aquesta realitat, els recursos materials i professionals per al sistema educatiu de la vila quedava curt. Des del CEIP Pere Torrent, tant l'AFA com el professorat, s'insistia en aquestes mancances i demanava ser declarat de màxima complexitat (CMC), petició que no seria atesa.
Mòduls prefabricats, cos docent en precari, recursos minvants en beques menjador i i borsa d'estudis, pressupostos curts...van fer que en aquests anys el profesorat, i també alumnat i families, sortisin al carrer en protesta i s'hi convoquesin vagues i aturades parcials als centres, accions que s'han incrementat els darrers anys. També ha quedat en evidència, un cop més, oferir més places i edificar nous centres de primària i secundària, mentre els més antics (l'Esteve Carles, amb piritosi, en el que es va actuar d'urgència el 1992 i el Pere Torrent) quedaven envellits i s'hi feien actuacions de remodelació i ampliació, i fins i tot, crear annexes com en el Pompeu Fabra i el Col·legi de la Inmaculada Concepció.
L'any 2013 amb 40.669 habitants, la vila
comptava amb 5.878 nens i nenes
amb una franja d’edat entre els 3
i els 16 anys; concretament 3.891
de 3 a 11 anys i 1.987 de 12 a 16
anys.
Donada l'expansió urbanística i poblacional de Lloret a Fenals, també calia en aquest veïnat tenir instal·lacions educatives de primària i secundària. El 2010, l'ajuntament de Lloret va cedir el terreny per a la construcció de l'institut-escola de Fenals a la Generalitat que permetia l'escolarització dels estudiants des de 3 fins a 16 anys d'edat i que entraria en funcionament el 2011. En aquest centre es sumaven una escola de primària (en actiu el curs 2007/2008) i un IES que començà el curs 2008/2009.
Fins a llavors van existir dos centres educatius independents: l’Escola Nova de Lloret i l’IES de Lloret de Mar, ambdós ubicats pel sector del Gran Palace en sengles mòduls prefabricats. Però, a principis del curs 2011-2012, es va traslladar al nou edifici només els alumnes de secundària i un any més tard ho farien els d'infantil i primària. El primer director del centre expressava el 2012 la situació inicial d'aquest nou projecte educatiu: "Ara per ara la normativa d’aquesta mena de centres no existeix i això és un problema, sobretot per la confrontació d’administracions. Estem en un edifici nou però encara inacabat, de fet convivim amb les obres. La secció d’infantil i primària és a un quilòmetre de distància. Som uns 450 alumnes i uns 45 professors sense cap plaça fi xa, de manera que cada estiu hi ha novetats. El projecte és molt engrescador però queda camí per recórrer".(8)
El setembre de 2019 obria l'IES Sant Quirze, al veïnat de Puigventós. amb 7 professors i una cinquantena d'alumnes de primer d'ESO. Les instal·lacions són a uns mòduls prefabricats, al costat d’on està previst construir l’edifici definitiu. Inicialment, els barracons havien d’ubicar-se al passeig de Cúllar, però un informe de l’ACA (Agència Catalana de l'Aigua) ho va desaconsellar per la proximitat d'una riera i finalment s’ha muntat al sector de Sant Quirze.
L'any 2020, Lloret aplegava 39.089 habitants, amb 4.915 infants en edat escolar, dels quals 960 alumnes eren de segon cicle d’educació infantil, 2.105 de primària i 1.850 entre ESO i batxillerat, a banda dels alumnes inscrits als cicles formatius.
(1) Costa Exprés, 25/6/1973. Pàgina 34. Font: SAML
(2) Lloret Gaceta, 15/04/1982. Pàgina 7. Font: SAML
(3) Més informació a Vilà i Galí, Agustí Maria: En el Centenari del Col·legi de la Inmaculada Concepció de Lloret de Mar. 1993-2003. Lloret de Mar, 2004 Consultable en línia (30.04/22)
(4) L'antiga Casa de la Cultura va ser acabada de construir el 1980 i seria enderrocada l'any 2005.
(5) Lloret Gaceta, 1/11/1987. Pàgina 14. Font:SAML
(6)IES Rocagrossa(consulta 10/05/22)
(7) La Costa, 01/11/2007, p. 5. Font: SAML
(8) Celobert, 01/02/2012, p.17 Font:SAML