Lloret de Mar gaudeix del que s'anomena, tècnicament, clima mediterrani litoral nord o septentrional (Cfa, en la classificació climàtica de Köppen) caracteritzat per:
1 ) Es troba en el límit de separació entre el clima humit i el sec: la transició es fixa en els 600 mm. de precipitació anual.
2) Les precipitacions presenten un màxim a la tardor (octubre i novembre), un a la primavera, de manera secundaria, i un mínim a l'estiu i un altre de poca importància al gener.
3) L'amplitud de les temperatures -diferencia entre el mes més càlid i el mes de més fred- és de 16 °C.
A Lloret de Mar, per terme general, els estius són curts, no excessivament calorosos, humits i majorment clars; i els hiverns són llargs, atemperats, lleugerament ventosos i parcialment ennuvolats. Al ser una població litoral, la humitat és constant, alimentada pels vents de mar a terra (marinada).
Durant el transcurs de l'any, la temperatura generalment varia de 4 °C a 28 °C i rares vegades baixa a menys de -0 °C o puja a més de 31 °C.
En quant el règim de vents, a Lloret té com a vent dominat del nord (que bufa amb més intensitat) i té el vent de l'est, com a vent predominant ( que bufa amb més freqüència).
 Paràmetres climàtics, màximes i mínimes mitjanes de Lloret de Mar durant els anys 1997-2001
| |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Mes | Gen | Feb | Mar | Abr | Mai | Jun | Jul | Ago | Set | Oct | Nov | Des | Total de l'any |
| Temperatura màxima mitjana (°C) | 14.8 | 16.9 | 20.1 | 19.9 | 24.1 | 27.9 | 29.8 | 30.8 | 27.5 | 23.0 | 17.4 | 15.4 | |
| Temperatura mínima mitjana (°C) | 4.5 | 4.6 | 6.6 | 7.5 | 11.9 | 15.4 | 17.0 | 18.2 | 15.4 | 12.2 | 6.8 | 4.6 | |
| Precipitacions mitjanes (mm) | 56.2 | 13.6 | 16.9 | 42.2 | 34.2 | 32.9 | 28.4 | 23.8 | 62.2 | 33.2 | 68.5 | 55.2 | |
| Font: Generalitat de Catalunya, DMA. Anuaris meteorològics. Viquipèdia. | |||||||||||||
Els fenòmens atmosfèrics d'un clima mediterrani com el que gaudeix Lloret, també comporta que s'hi produeixi situacions extremes de temporals de mar, neu i pluja, que si bé no són habituals, cada cop passa amb més freqüència. Alguns episodis meteorològics dels esmentats comporta danys materials d'important consideració, com va ser el temporal Gloria (20-23 de gener de 2020) o la nevada del 2010 (7 i 8 de març del 2010)
En un ràpid repàs d'aquests fets relacionats amb el temps meteorològic, hi podem ressenyar:
Temporals
Des de l'antigor, els temporals de mar són els que més impactes han produït sobre les platges i les infraestructures urbanes. Es considera que és un temporal quan els vents superen els 60 Km./h. A Lloret, com a bona part de la costa, incideixen els vents de llevant (llevantades), molt intensos i amb capacitat d'arrossegar la sorra mar endins, fruit del gran onatge i enmig de xàfecs turmentosos. Per una altra banda, el vent de garbí (garbinada), molt més benigne, porta de nou la sorra a les platges en un procés de balanceig. Val a dir, que als darrers anys, la estabilització de les platges ja no és tan natural i cal fer aportació de sorra a la costa, extrem de gran preocupació mediambiental per al futur de la vila.
Des de que hi ha constància escrita i documentada, el primer temporal descrit és del 3 de desembre de 1607, i que es va perllongar durant força dies. Segons escriu el rector de la vila, Jaume Felip Gibert, aquest temporal va ser persistent i d'extrema violència, que durà setmanes. Va arribar a la primera línia de cases (llavors els habitatges no eren gaire lluny de la riba del mar) i va provocar danys a la torre de defensa de la població. Ni les prerrogatives a santa Cristina ni a la verge de Montserrat van servir per apaivagar la força de la natura. El temporal començarà a remetre, ja entrat el gener de 1608.
El 13 de març de 1886 un imponent temporal feia les seves escomeses envaint els horts i les cases del barri de Venècia. Fou de poca durada. Va acumular molta quantitat de sorra a la platja i va coincidir amb una nevada que va emblanquir les muntanyes dels voltants.
A finals del mes de febrer de 1915, un greu temporal comença a afectar bona part de les construccions properes a l'ajuntament i posen en perill els fonaments del mateix. Un informe tècnic posterior, realitzat per enginyer enviat des de Madrid, valorava les reparacions en 150.000 pessetes. Es després d’aquest temporal que es van començar a construir blocs de defensa sota el passeig. Per protegir els fonaments la Casa de la Vila, s'emplenaren caixes de fusta de grans dimensions amb pedres i ciment.
Amb tot, el 12 de desembre de 1916, es produeix novament un fort temporal. Així ho escriu el cronista lloretenc Esteve Fàbregas "La Casa de la Vila i la majoria de les residències senyorials que li fan costat varen ésser víctimes del temporal. El magnífic passeig dels Til·lers amb els seus arbres ombrosos i els seus bonics parterres va desaparèixer totalment, i amb grans caixes de fusta plenes de grosses pedres apresonades amb ciment es va construir una bonica obra de defensa i protecció per a la Casa de la Vila."
Les defenses no eren prou efectives i en cada embat del onatge dels temporals del anys successius, els estralls eren considerables al front marítim de la vila.
Una intensa llevantada durant els dies 2, 3 i 4 de març de 1934 va malmetre, entre altres coses, el camí que portava a “La Caleta” deixant-lo intransitable. Va obligar als pescadors a enretirar les barques i els arreus. Els curiosos van poder veure com en poques hores com la sorra de la platja s’acumulava l’extrem de garbí.
Els dies 24, 25 i 26 de gener de 1947 es produí un temporal de mar i de neu. Les onades s'enduen les "verjes" del passeig entre el Trajo d'en Reyné i el de Venècia (passeig Camprodón i Arrieta ).
Si una llevantada ja va fer destrosses el desembre de 1965, l'arribada de un nou temporal de llevant entre el 10 i el 12 de febrer de 1966 terminaria per deixar sense platja ni paviment tot el front de la vila que donava cara al mar. El bolcat de roques per formar una escullera en els punts més febles de la platja hauria de frenar els embats dels onatges en següents episodis de temporals.
Durant l'any 2001 Lloret va patir dos forts temporals al març i al novembre.
El primer, de menor consideració de tots dos, va passar entre el 3 i 4 de de març. Els danys afectaren sobre tot al Passeig Marítim, enfonsar uns 10 metres de paviment i aixecant-ne una secció de 15 metres de lloses.
El 11 de novembre, un fort temporal de llevant ocasionà amplies destrosses al Passeig Marítim. Se'n va durr una gran quantitat de sorra i va enfonsar alguns trossos del passeig, ja reparat de l'anterior temporal, deixant els espigons i les defenses al descobert.
L’alcalde, en aquell moment, en Josep Sala, valorava els desperfectes causats per el temporal en uns 300 milions de pessetes tenint en compte només el sector públic. Els particulars afectats, principalment els de primera línia de mar, varen veure els seus locals inundats i plens de sorra de la platja. L'ajuntament, fins i tot, va obrir una oficina per atendre els propietaris de negocis afectats.
El 26 de desembre de 2008 va caure sobre la Costa Brava un altre temporal de llevant. Lloret va sortir millor ben parada en aquesta ocasió, segons el alcalde Xavier Crespo, que altres poblacions del litoral. Amb tot, es compta que el temporal va causar destrosses al port de Canyelles, malmetent unes quantes embarcacions, xarxes de pescadors i enfonsant alguna passera del port. Inundacions a un gran nombre de locals i aparcaments de primera línia de mar. A Cala Banys van volar el vidres del sostre del bar i la terrassa s’omplí de pedres vingudes del fons del mar. A Fenals, la riera es va obrir directament sobre el mar. El pi gros de santa Cristina es va veure severament afectat , necessitant-se posar un puntal que recolzi el tronc al quedar-ne inclinat.
Entre el 19 i el 23 de gener de 2020, la borrasca Glòria va ubicar-se al sud-est de la península Ibèrica, deixant-se sentir els seus efectes més advers sobre Catalunya els dies 20,21 i 22, en forma de pluges intenses, fortes ratxes de vent i temporal marítim.
A Lloret, si bé no es registraren afectacions greus, sí que cal destacar les destrosses a la façana litoral de Fenals, on hi havia aparegut un esvoranc que fa 30 metres lineals. Al Passeig Marítim de la vila, una trentena de bancs van ser destrossats per la força de les onades.
Per precaució, els centres educatius i d'esports del municipi restaren tancats dos dies.
Finalment, l’Ajuntament de Lloret de Mar va xifrar en 1 milió d’euros els danys ocasionats pel temporal Glòria.
Els temporals de mar han estat els episodis més remarcables en la història de la vila, en quant a les seves conseqüències i repercussions en la fisonomia de les platges, però també a nivell econòmic i social d'una població de tradició marinera, bolcada al turisme des de fa dècades. La neu, els aiguats, inundacions, i fins i tot un tornado han estat presents acompanyant els temporals i , en ocasions, es presenten de manera aïllada. A continuació, es recullen algunes d'aquestes situacions:
NEU
Tot i que no ha esta documentat a Lloret, de ben segur que la nevada dels dies compresos entre 9 i 12 de febrer de 1887, va afectar la població, com a bona part de la costa catalana.
La nevada caiguda sobre bona part de Catalunya el 14 i 15 de gener de 1914 també afectaria Lloret de Mar, amb caigudes sobtades de les temperatures.
Sobre finals de gener i principis de febrer de 1929, la vila marinera de Lloret era coberta d'un mantell de blanca neu, en una nevada prou important que abastà bona part de Catalunya i la resta de la península ibèrica.
Un altre cop, la neu quallava sobre la vila amb la gran nevada, acompanyada de fort temporal de mar, dels dies 24,25 i 26 de gener de 1947.
Considerada com la nevada més important del segle XX a les nostres contrades, el paisatge blanc resultant de l'episodi de fred i neu del dia de Nadal de 1962 ha deixat record inesborrable al poble. Les temperatures es mantindrien molt fredes durant dos dies més i no seria fins el 29 de desembre que es recuperarien en valor normals del desembre mediterrani.
Els dies 12 i 13 de gener de 1985, a conseqüència de un seguit de dies de temperatures força baixes, la neu cauria sobre Lloret deixant un paisatge blanc, que es tornaria a repetir a l'any següent, el 30 de gener de 1986.
Pel seu impacte i repercussió en tot els àmbits de la vida lloretenca, és difícil oblidar-se de la gran nevada del diumenge 7 i dilluns 8 de març de 2010. La població va ser una de les més perjudicades de Catalunya pel temporal de neu i va estar una setmana sense llum, fins que no van començar a funcionar els camions amb generadors d'electricitat a partir del dia 10, divendres. Amb els accessos per carretera tallats durant els dos dies de tempesta de neu i vent, se'n van habilitar el gimnàs de l'escola Àngels Alemany gràcies a un equip electrogen per acollir els afectats que ho necessitessin.
Es va calcular que els danys superaven un total d'1.700.000 euros, quantitat exigida a Fecsa-Endesa per no garantir el subministrament elèctric.
INUNDACIONS
La disposició dels carrers de la vila en funció del terreny, habitatges a la riba de la riera i la força dels temporals eren factors que facilitaven les inundacions de la part vella de Lloret, des del carrer de santa Cristina fins l'ajuntament i proximitats. Fins els anys 70, encara n'havia torrents i rierols que baixaven plens d'aigua en moments de xàfecs i aiguats, arrossegant tot al seu pas i estanyant carrers, hortes i cases. En situacions de temporal marítim, la bocana de la riera de Lloret quedava plena de sorra i tot el corrent d'aigua que corria des de dalt de Sant Pere del Bosc s'anava embassant durant el trajecte, i deixava, en el seu recorregut, camps inundats.
A mitjans dels anys 60 i en obres posteriors, juntament amb obres de canalització dels pluvials als carrers de la població, la riera de Lloret es va arranjar en murs de protecció, sortides d'aigües i neteja habitual de la seva llera per evitar imatges de desbordament com es van produir en el passat. Tot Seguit, un petit repàs als fets més destacats:
Entre finals de juliol i setembre de 1836, uns forts xàfecs van deixar incomunicades les viles de Lloret i Tossa, tal i com queda documentat el Butlletí Oficial de la Provincia, publicat el 16 de setembre de 1836: "(...) con motivo de un oficio del Gobernador de la provincia de Gerona, en el que, a consecuencia de las calamidades que experimentan los pueblos de Lloret y Tossa, ocasionadas por los fuertes aguaceros que han hecho desaparecer toda vía de comunicación con los mismos, apoya su pretensión de que por el término de un mes se les permita desembarcar en aquellas plazas los efectos de comer y beber y los artículos necesarios para la construcción de sus edificios, que también han quedado arruinados"
27 i 28 de desembre de 1926. Amb fort temporal de mar, juntament amb pluges intenses, la vila de Lloret va quedar col·lapsada i la riera va sortir de mare al no trobar les aigües sortida al mar, ja que es va formar una barrera de sorra i restes de troncs i fullaraca. Els carrers baixos de la riera, com era habitual llavors, van quedar coberts d'aigua durant un parell de jornades.
El novembre de 1963 va haver-hi forts aiguats que van destrossar part dels murs de contenció de tots costats del curs de la riera. Tot i no haver-ne desbordament dels marges, sí que va fer que es comencés a un projecte de canalització de la riera realitzat per l'Estat.
Però lluny de resoldre el problema de fons, Lloret torna a tenir un ensurt per inundacions d'una riera amb excés de cabdal, al febrer de 1967, tal i com surt a la portada del diari La Hoja del Lunes (20 de febrer de 1967)
TORNADO
Una adversitat meteorològica extraordinària en el nostre entorn mediterrani és la aparició de tornados. A la platja de Sa Boadella, el 3 de gener de 1997, en mig d'un episodi de grans ventades sobre la Costa Brava, es va formar un tornado que en va anar de mar cap terra.
El tornado va arrencar de soca-rel uns 300 arbres, principalment pins, segons la Policia Local de Lloret. Tot i que l'estació meteorològica va captar la presència del tornado, se suposa que es va produir entre les deu i les onze hores del matí de divendres. La mateixa tempesta que en aquells moments patia la zona de Lloret podria haver estat la causa del fenomen meteorològic.
Per abatre aquests arbres es calcula que els vents superaven els 200 km/h.
Els efectes d'aquest fenomen no es van conèixer fins l’endemà dia 4, ja que la zona ja que no hi ha habitatges o infraestructures ,i cap estació meteorològica va detectar el tornado.
Els vents van ser persistents la mateixa setmana provocant caiguda de arbres al passeig Verdaguer i en alguns carrers del poble.
|
Aquest article forma part de Recull de Lloret, un projecte que vol aplegar totes les àrees de coneixement sobre la vila de Lloret de Mar i que n'estarà disponible en els propers mesos. Si vols col·laborar amb un article o demanr algun aspecte que ha de recollir el projecte, envia un email a info@qhlloret.cat
|
