Tot ma pàtria cabrà en eixa anella,
El 1968 sorgeix Amics de la Sardana, que tindria com a primera tasca, l'organització de l'Aplec de Sant Pere del Bosc l'1 de maig. Després n'han seguit d'altres, un cada any fins que l'entitat es dissol el 2008. L'associació seria artífex de la convocatòria d'un concurs musical de sardanes, amb caràcter anual, entre 1969 i 1981 coneguda com Sardanes a Lloret.
NOTES
i els pobles diran:
la sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan.
La sardana Joan Maragall
LA SARDANA A LLORET
La sardana, com a ball i música, arrela a Lloret a la segona meitat del segle XIX quan la sardana llarga és adoptada arreu del litoral gironí (1) Amb ocasió de festes tradicionals del calendari cristià o en dates assenyalades, la presència d'una cobla i de dansaires no hi podia faltar i es va popularitzar aquest ball.
Els aplecs sardanístics marcaven el calendari anual de les ermites Santa Cristina (Aplec dels Perdons, cada segon diumenge de Quaresma), Sant Pere del Bosc (es feia l'1 de maig i ara se'n fan a Santa Cristina), Les Alegries ( per la Festa del Traginer al gener i per el 8 de setembre) o Sant Quirze (que es feia a antigament pel 16 de juny).
Cal destacar la programació de sardanes a l'estiu. Aquesta activitat va ser encetada el 1922 promoguda per membres de la Colònia d'estiuejants i després per diferents entitats del poble. Només aquesta activitat ha estat suspesa per la contesa civil (els anys 1937 i 1938), i el 2020, per raó de la COVID19, es van realitzar en un lloc diferent de la plaça de la Vila com va ser l'Erol, al costat de l'església parroquial.
Les sardanes han figurat sempre en el repertori de les agrupacions corals de la vila, com l'Harmnonia Lloretenca (1904) i l'Orfeó Lloretenc (1926) fins a l'actual cor Unió Lloretenca passant per les caramelles encetades pel Mossén Torrent als anys 60. (2)
L'afició a les sardanes va fer que es formessin cobles a casa nostra, d'actuacions més esporàdiques que permanents, en les que es poden recordar les del músic Melitó Servià, la cobla Atzavara, la Perla Lloretense i alguna més als anys 20 del segle passat. De creadors de sardanes, Lloret ha comptat amb compositors de l'alçada de Domènec Moner i Basart (1907-2003), Josep Maria del Rio i Soliguer (1914-1996), Melcior Montero i Vert (1881-1971) i més recentment Xavier Alberti i Gallart (1962). Tampoc oblidar que eren nascuts a Lloret els instrumentistes de cobla Joaquim Jovanet i Vitori (1848-1905) i el seu germà Joan (1851-1937).
Amb motiu del centenari de l'obra lírica Marina (1855-1955) es creà, per iniciativa del sardanista Josep Ferrer i Marquès, la colla Dansaires Lloretencs, que desapareixia al cap d'uns pocs anys. El 1962 neix una colla nova, Llorer, que també s'extingiria i finalment Esclat de Lloret, que actuaria entre els anys 1997 i 2000.
Tanmateix, l'Esbart Dansaire Lloretenc nascuda als anys 80 incorporà, dintre del seu repertori de danses tradicionals catalanes, algunes peces molt populars del món sardanístic.
L'ensenyament del ball de la sardana se ha fet a les escoles i des de El Puntet, als anys 90, es va organitzar diferents cursos d'aprenentatge. A la programació dominical de Nova Ràdio Lloret mai ha faltat un espai per a la sardana anomenat, ja des dels inicis de l'emissora el 1991, Sardanes a Lloret. (3)
ELS AMICS DE LA SARDANA
Per al franquisme, les sardanes eren un reducte folklòric que no cassava amb l'ideari nacionalista imperant i que relegava la cultura catalana al no res. Amb tot, les primeres sardanes després de la guerra civil es varen ballar a Sant Pere del Bosc el 2 de maig de 1939, seguint la tradició de romiatge a aquell indret.
El 1954 es va crear una “Comisión oficial de Sardanas y Folklore” que va funcionar fins el 1967. N'oferia les audicions d'estiu i vigília de dies festius de manera regular, incloent-hi un concurs de colles al camp de futbol. A les planes de la revista local Tramuntana, l'Albert Batlle Nicolau aportava la idea de crear una associació sardanística, "uns amics de la sardana", com també hi existien en altres poblacions.
 |
| Logo de la entitat, dissenyat per Josep M. Barba. |
Com a promotors, ajudaren a recuperar la Festa Major de
Sant Romà, portaren a Lloret els primers recitals de cançó catalana i aconseguiren per a la vila el nomenament de Ciutat Pubilla del a Sardana (1971) i la celebració de la IX Nit de la Sardana (1980).
LLORET, CIUTAT PUBILLA DE LA SARDANA
En quedava palès l'interès i afició de la vila marinera per les sardanes. I hi havia un grup de gent entusiasta com l'associació Amics de la Sardana que es veia amb cor d'organitzar els actes propis de la designació de Lloret com a Ciutat Pubilla de la Sardana.
La Ciutat Pubilla de la Sardana era una distinció anual per aquells municipis que havien fet foment i difusió de la sardana, atorgant-los l'honor de ser capital del sardanisme. Aquesta festa la va instituir l'Obra del Ballet Popular l'any 1960, entitat que va ser especial promotora del moviment sardanístic des de 1950. (4)
Quan una població era proclamada Ciutat Pubilla, tenia lloc la Caravana de la Sardana, una comitiva de persones i vehicles que acompanyaven la Flama de la Sardana des de la Ciutat Pubilla sortint fins a la Ciutat Pubilla entrant el dia de la seva proclamació. Així doncs, Berga havia celebrat la seva capitalitat de la sardana el 1970 i passava el testimoni a Lloret el 1971. En tres dies, del 15 al 18 d'abril, la Caravana inicià la marxa des de Barcelona a Berga, Berga a Girona, per acabar a Santa Coloma de Farners i Lloret de Mar.
Aquest nomenament portava una sèrie d'elements cerimoniosos que es repetien en cada convocatòria. En serien els següents:
- Lliçó Magistral: un estudi de la sardana feta per una persona de rellevància cultural a la vila. Aquesta comesa la faria l'Esteve Fàbregas i Barri.
- Missatge al Món Sardanista: Seria feta per Lluís Moreno i Pallí, pedagog i músic.
- Medalles (mèrit sardanista, musical, cívic i a la dansa popular catalana): Aquests premis van recaure en les personalitats del món sardanistic.
- Monument: Seguint el costum commemoratius de la capitalitat, s'encarregà l'escultor gironí Domènec Fita (1927-2020)el monument dedicat a la sardana, ubicat a la Plaça de la Sardana. Porta escrita a la base la data d'inauguració el 18 d'abril de 1971 i uns versos que Joan Maragall va dedicar a la sardana:"ÉS LA DANSA SENCERA D'UN POBLE /QUE ESTIMA I AVANÇA DONANT-SE LES MANS/. . . I ELS POBLES DIRAN:/ LA SARDANA ÉS LA DANSA MÉS BELLA".
- Sardana del Pubillatge: Domènec Moner compondria la sardana que recordaria l'efemèride del pubillatge amb la sardana que portava per títol Lloret, Ciutat Pubilla.
- Pubilla Universal de la Sardana o Sardanistes d'Honor: Maria del Carme Giralt Jordi, des del novembre de 1970 era nomenada Pubilla de la vila i ara és Pubilla Universal de la Sardana. Li acompanyen les seves dames d'honor: M. Àngels Cassasayas, Mireia Leal, Rosa M. Sugranyes i Montserrat Vives.
- Les claus: cada Ciutat Pubilla confeccionava una clau que es col·locava al clauer que contenia totes les de les diferents ciutats escollides fins aleshores. Aquest clauer era guardat per la ciutat durant l'any que tenia el títol, lliurant-lo a la propera, en les festes de proclamació.
Fullet elaborat per Amics de la Sardana amb motiu del pubillatge lloretenc. Font: SAML
Composició fotogràfica dels diferents esdeveniments el 18 d'abril de 1971 per a celebrar la capitalitat lloretenca de la sardana. Font: SGDAP. Ajuntament de Girona. Fons Sans.
NOTES
(1) Font : La sardana. Viquipèdia
(2) LLORET DE MAR. Domènech i Moner, Joan QUADERNS DE LA REVISTA DE GIRONA n.38. DIPUTACIÓ de GIRONA.
(3) Des del març de 2020, es passa a emetre conjuntament amb TV Tossa, i a partir d’octubre de 2021 s’hi afegeix Ràdio Blanes, passant-se a dir “Sardanes a Lloret, Blanes i Tossa”
+ INFORMACIÓ
Webs
Sardanes: AYATS I ABEYÀ, Jaume COSTAL I FORNELLS, Anna RABASEDA I MATAS, Joaquim. , Quaderns de la Revista de Girona, 2009 Consultable en línia
Llibre
Joan Domènech i Moner
Col·lecció Sa Caravera, 2019. 568 pàgines.
IBSN: 978-84-09-08961-1.
Col·lecció Sa Caravera