ESPAIS PROTEGITS
Des del moment que es va iniciar un petit desenvolupament urbanístic a la línia de la costa als anys 20 i 30 del passat segle, ja va existir consciència de la importància de mantenir l'entorn natural i paisatgístic de Lloret i de la Costa Brava en general.
Aquesta preocupació quedava reflectida en els diferents plans d'ordenació urbana de la vila (1957, 1966,1985 i 2007) però la pressió constructora que imprimia la demanda turística va fer saltar tota cura i sosteniment de l'entorn natural de Lloret. Només una creixent exigència ciutadana i la predilecció per la natura dels visitants turístics ha servit d'aturador per a que, des de les diferents administracions públiques, s'hagin proposat lleis i normes afavoridores de la preservació mediambiental de tot el terme municipal.
Algunes de les eines normatives van ser el Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC), un instrument de planejament urbanístic supramunicipal, elaborat d'acord amb la legislació urbanística catalana - Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme modificada per la Llei 10/2004 de 24 de desembre-, amb data d'aprovació definitiva el 25 de maig de 2005, posteriorment modificada l'octubre de 2014.
El Pla vol ser un instrument adequat per ordenar el sistema costaner català per a clarificar les disposicions de la Llei de Costes estatal de 1988 referent a la disposició de la franja marítima terrestre en quant a usos i construccions. Posteriorment, aquesta llei es veuria modificada per la Llei 2/2013, de 29 de maig, de protecció i ús sostenible del litoral.
- Es Pa de Sucre Sud
- Canyelles Nord
- Muntanya del Ferro Fred
- Cala Gran
- La Montgoda
- Castell de Lloret
- Santa Cristina
- Treumal-La Vinya Blanca
- Cala Banys (PDUSC2,2014)
 |
Font :PDUSC 1. Generalitat de Catalunya. |
A l'àmbit català, un espai mediambiental protegit que pren part del territori lloretenc és el PEIN del Massís de les Cadiretes. Al terme municipal Lloret de Mar l'esmentat PEIN ocupa una superfície de 92,2 ha, les quals representen el 0,93% d’aquest espai. L’espai Massís de Cadiretes compta amb el Pla especial del Massís de Cadiretes aprovat definitivament el 14 de gener de 2004. El 5 de juny de 2009 es va constituir el Consorci per a la protecció i gestió del massís d'Ardenya-Cadiretes. El Consorci està format pels ajuntaments de Caldes de Malavella, Llagostera, Lloret de Mar, Santa Cristina d'Aro, Sant Feliu de Guíxols, Vidreres i Tossa de Mar. Entre els seus objectius es troben vetllar per una gestió sostenible i pel manteniment de tots els valors naturals, culturals i paisatgístics d'aquesta zona rica en biodiversitat, regular les activitats humanes que s'hi realitzin i coordinar les diferents ens locals en la promoció i gestió de l'indret.
Per una altra banda, el Massís de les Cadiretes també es troba protegit per la xarxa Natura 2000 , que és el principal instrument de la Unió Europea per a la conservació de la biodiversitat. Es crea l’any 1992, amb la Directiva 92/43, d’Hàbitats, amb l’objectiu d’incloure una mostra significativa dels hàbitats i de les espècies més rellevants presents a Europa, anomenades d’interès comunitari. El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000. Aquesta aprovació implicava la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous llocs d'importància comunitària (LIC). El PEIN del Massís de les Cadiretes és un hàbitat prototip del espai de muntanya i de litoral propi de la Mediterrània.
També hi ha dintre de la demarcació de Lloret, altres espais naturals que tenen la consideració d'entorns naturals a preservar i que no hi són dintre de les figures administratives com el PDUSC o la Xarxa Natura 2000, i que formen part del Catàleg d’espais d’interès natural i paisatgístic de les comarques gironines. 2003-2009 Aquest Catàleg defineix espais d’interès natural remarcables per raó de les seves condicions naturals i paisatgístiques singulars i, per tant, haurien de rebre un tractament especial i una regulació d’usos adequada per tal de mantenir les seves característiques.
En el terme de Lloret de Mar, el Catàleg identifica la zona litoral entre cala Morisca i la platja de Canyelles així com els terrenys que separen les urbanitzacions Roca Grossa, Turó de Lloret i Lloret de Dalt de les de Serra Brava, La Riviera, Font de Sant Llorenç i UCSA, afectant a terrenys classificats com a sòl urbà o urbanitzable al POUM de 2007.
Al sud del terme municipal, s’identifica la zona litoral entre la platja de Fenals i la cala de Santa Cristina i, endinsant-se a l’interior, seguint el torrent del Mal Compàs fins a la zona del turó de Sant Pere del Bosc i el torrent de Passapera.
Com a espai interior aïllat del litoral, el Catàleg identifica la zona dels turons de Barraquer i el puig de Montgròs i el torrent dels Oms.
A Lloret, seguint el POUM (informe mediambietal, p. 97), tenim:
Passapera-Sant Pere del Bosc-Santa Cristina
Puig de Montgròs-Costa Marcona
Montbarbat- Lloret Blau-Mont Lloret-Montgròs
El Vilar (Blanes)-Sant Pere del Bosc- Les alegries-Can Sota
Treumal-Cala Morisca (litoral)
ENTITATS ECOLOGISTES I INICIATIVES CIUTADANES
 |
| Esquerra, logotip de DEMALL i la seva campanya primerenca a favor de la preservació de la Cala Boadella, el 1988. SOS Lloret va penjar una pancarta per la conservació de l'entorn de Cala Banys, el 2003. |
Durant la dècada dels 70 es va començar a veure el fals debat entre modernitat i desenvolupament econòmic, per una banda, amb la conservació mediambiental i paisatgístic, per un altra. No eren incompatibles, i els efectes perniciosos d'una urbanisme crescut sense mesura, pràctiques de sanejament urbà contaminants i destrucció sistemàtica d'entorns naturals per a a crear noves infraestructures publiques i privades ja se'n deixaven sentir a Lloret.
DEMALL (Grup de Defensa del Medi Ambient de Lloret de Mar)
Aquesta realitat va moure la ciutadania a actuar i fer pressió sobre les institucions polítiques per a incidir en normatives proteccionistes i ecològiques. A la vila, un grup de persones comencen a la primavera de 1988 a donar forma a l'entitat conservacionista DEMALL (Grup de Defensa del Medi Ambient de Lloret de Mar). Entre les seves primeres accions hi era la crida a salvar Cala Boadella, arran del projecte d'urbanitzar les finques de Santa Clotilde, cosa que posava en greu perill la bellesa paisatgística de Sa Boadella. Posteriorment, se'n oposarien a l'ampliació del port de Canyelles i farien campanya de conscienciació per a tenir cura i neteja dels boscs de la vila, en perill per la persistència d'abocadors il·legals. Tanmateix, amb el nom de DEMALL-Club Unesco, seria l'impulsor dels biotops marins(1) que l'ajuntament instal·larien en 1994 i es van manifestar en contra dels projectes de la Marina de Fenals(1992), la reserva de terrenys per l'arribada del tren a Lloret(1993) i el projecte d'ampliació de l'autopista A7 cap a Lloret (1998).
SOS Lloret
DEMALL, amb el canvi de segle, va perdre activitat. A partir de 2003, però, apareix una nova entitat ecologista tan activa com havia estat la seva predecessora i que, encara és d'actualitat i ben viva, batejada com a SOS Lloret. Formalitzada com associació ciutadana, SOS Lloret dóna a conèixer en el acte públic de la seva presentació (19 de juliol de 2003) sobre la situació de les zones més afectades pel creixement urbanístic com eren Sant Quirze, Cala Banys i Costa Marcona i havien començat a recollir signatures per a la protecció d'aquells entorns.
Actius a les xarxes socials i al carrer, SOS Lloret ha fet campanya de conscienciació per la neteja i cura dels boscos lloretencs, s'ha manifestat contra el traçat inicial de la variant de la A7 sobre Sant Pere del Bosc, han fet incís en les irregularitats urbanístiques de Cala Juncadella, Coll de Llop i Costa Marcona, i es integrant cabdal de les plataformes Aturem la C-32 (2015) i SOS Costa Brava (2019)
Agenda XXI i Pla d'Acció Local cap a la Sostenibilitat
L'any 1992, a la Conferència de les Nacions Unides per al Medi Ambient i el Desenvolupament, (esmentada popularment com Cimera de Rio o Cimera de la Terra), va ser aprovat un document estratègic conegut amb el nom d'Agenda 21, basat en un compromís polític i un consens mundial sobre l'harmonització entre la protecció ambiental i el procés de desenvolupament econòmic i social.
Com a document, l'Agenda 21 està estructurada en 40 capítols i redactada en forma de pla d'acció. Es tracta d'un projecte d'actuacions perquè el desenvolupament sigui sostenible socialment, econòmicament i ambientalment. Com a estratègia de desenvolupament, defineix els problemes ambientals i del desenvolupament insostenible que pateix el món, i que amenacen de provocar no només una catàstrofe ecològica, sinó també econòmica i social.
L'Agenda XXI Lloret era una iniciativa ciutadana en cooperació amb l'Ajuntament de Lloret de Mar. A través de un sistema de participació per àrees de treball, es buscava la interacció entre sostenibilitat mediambiental i turisme, entre un model de ciutat en creixement i un respecte i cura de la natura del municipi. Comptava amb un grup coordinador format per tècnics municipals, representants d'entitats i polítics que rebien les aportacions del diferents grups de treball que elaboraven propostes validades per un consell científic assessor.
Tot i que va a començar a rodar el 1996, l'Agenda XXI es cristal·litza el 17 de març de 1998 mitjançà el Fòrum de l'Agenda Local XXI de Lloret de Mar, com a òrgan al voltant del qual ha de girar el procés d'Agenda Local 21. En la següent reunió del Fòrum sortirien les primeres àrees temàtiques i grups de treball, de la mateixa manera que es fa una petició oficial a l'Ajuntament de Lloret de Mar sol·licitant la seva signatura d'adhesió a la Carta d'Aalborg, que finalment resultà aprovada per unanimitat en sessió plenària el 1999.
Els diferents grups de treball tocaven temes com el patrimoni natural, la contaminació acústica, l'urbanisme, el turisme sostenible, la mobilitat o l'educació ambiental. Van intervenir-hi a prop de 160 persones i tota la seves aportacions constituirien per a les institucions públiques un marc d'actuació cap un Lloret sostenible en el futur. El llegat d'aquest treball confeccionat amb participació ciutadana tindria continuïtat pràctica en el PALS (Pla d'Acció Local cap a la Sostenibilitat)
El PALS de Lloret funcionava com a conjunt de propostes a realitzar com a conseqüència de tota la labor realitzada al si de l'Agenda XXI. Amb reunions formatives i grups de discussió organitzats el 2009 es van establir un total de 36 accions a executar per part del consistori de la vila i altres administracions públiques.
Cal destacar en aquest apartat l'adhesió de Lloret de Mar al Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques de Girona (CILMA) l'any 2000.
Associació de Defensa Forestal de Lloret de Mar, Blanes i Tossa de Mar
Formada en 1996, l'Associació de Defensa Forestal (ADF) de la Selva Marítima, que engloba les ciutats de Lloret de Mar, Blanes i Tossa de Mar, és una agrupació formada principalment per persones voluntàries, propietaris forestals i la corporació municipal. Tal i com ho recull en les seves bases fundacionals, els objectius dels ADF són:
Col·laborar en tasques de neteja dels boscos i de reforestació.
Prestar col·laboració en les emergències i en l'extinció d'incendis.
Vigilància i protecció de l'espai forestal.
Prestar la seva col·laboració personal en les activitats per a la protecció de la Natura.
Sensibilitzar i informar la població i els visitants sobre les zones i èpoques de perill d'incendi i, en general, sobre el comportament en el bosc.
L’Agrupació de Defensa Forestal compta amb una trentena de voluntaris a la demarcació, supervisants per caps de colla que són coordinat per un cap operatiu, que alhora depen funcionalment d'una junta rectora.
Educació mediambiental
Xatrac és una associació mediambientalista sense afany de lucre que gestiona des de 2012 la Casa del Mar, a l'extrem de la platja de Fenals. Aquest equipament municipal havia estat la caseta de bany de la finca de Santa Clotilde. Degudament rehabilitada i preparada, hi acull cursets, xerrades i sortides relacionades amb el medi natural terrestre i marí.
1)El 18 de juliol de 1994 es va portar a terme el projecte de protecció i regeneració pesquera "Escull Lloret-Llevant", que es va fondejar al litoral de la vila, promogut per la Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Lloret de Mar i que s'emmarcava dins el programa de protecció i regeneració de la flora i la fauna marina. La ubicació escollida per a la instal·lació de l'escull, abasta la zona compresa entre la punta de Calafats i cala Morisca i suposa la implantació d'un nucli de producció enfront el Freu de sa Goita (a cala Canyelles) i quatre barreres de protecció, la primera d'elles situada enfront sa Caleta, a la cala d'en Simón, a es Suro Gros i la darrera al Freu d'en Terra (a cala Canyelles).
------------
Aquest article forma part de Recull de Lloret, un projecte que vol aplegar totes les àrees de coneixement sobre la vila de Lloret de Mar i que n'estarà disponible en els propers mesos.
Si vols col·laborar amb un article o demanar algun aspecte que ha de recollir el projecte, envia un email a info@qhlloret.cat
 |