Quan Josep Sala va prendre possessió de l'alcaldia lloretenca el 1999, Josep Valls declarava que CiU, tot i no aconseguir un bon resultat com s'esperava, era la segona força més votada. Afegia que la seva formació política havia «tocat fons» i que a partir d'aquell mateix moment, en «lluitarien per una remuntada» (1). Valls veuria acomplida la seva profecia, amb escreix, a partir de les eleccions municipals de 2003. CiU encetava llavors una nova etapa en que dominaria les votacions locals fins el 2015.
ELECCIONS MUNICIPALS 25 MAIG DE 2003
Lucia Echegoyen es projectava com alcaldable pel PSC, després de governar l'alcaldia lloretenca durant any i mig. Josep Sala havia dimitit el gener de 2002 i deixava la màxima autoritat municipal de Lloret en mans d'una persona amb una carrera política molt dilatada a nivell local i provincial. N'era la primera dona en ocupar el càrrec i no va tenir respir en els diferents desafiaments que li va tocar (abandonaven Lloret el Casino y el Rally, entre altres).
De cara a les eleccions de 2003, Convergència veia una oportunitat en la marxa de Josep Sala de la institució municipal i va buscar un candidat de consens amb prou capacitat de convocatòria per a poder capgirar el govern de Lloret. I CiU ho va trobar en la persona de Xavier Crespo, un metge barceloní que ocupava la presidència del Club Hoquei Lloret des de 1999. Nomenat candidat l'octubre de 2002, de seguida es posa a treballar en confeccionar un equip, d'independents com ell mateix, prou potent per conquerir la vara d'alcaldia de Lloret, en què hi eren persones molt vinculades al turisme, el comerç i l'hosteleria. Aquesta llista en seria presentada el 10 de març de 2003 i comptava com a revulsiu la presència de la cantant i actriu Nina (2) al lloc número 10 de la mateixa.
Per la seva banda, Joaquim Teixidor aspirava a l'alcaldia per el Partit Popular, després d'estar-hi com a regidor a l'oposició (3); mentre Josep Maria (Jou) Ramírez i Rosa Maria Santamaria repetien candidatures per ERC i ICV-EiA (4), respectivament.
Tots cinc candidats participaren al debat promogut pel Punt Diari (en coorganització amb TV Girona i Nova Ràdio Lloret) el 22 de maig a la sala de plens de la Casa de la Vila. Els partits d'esquerra defensaven la gestió realitzada en el passat quadrienni davant les crítiques de les formacions conservadores, que demanaven un canvi il·lusionant per a Lloret després d'anys de domini socialista.
Per la seva banda, Joaquim Teixidor aspirava a l'alcaldia per el Partit Popular, després d'estar-hi com a regidor a l'oposició (3); mentre Josep Maria (Jou) Ramírez i Rosa Maria Santamaria repetien candidatures per ERC i ICV-EiA (4), respectivament.
Tots cinc candidats participaren al debat promogut pel Punt Diari (en coorganització amb TV Girona i Nova Ràdio Lloret) el 22 de maig a la sala de plens de la Casa de la Vila. Els partits d'esquerra defensaven la gestió realitzada en el passat quadrienni davant les crítiques de les formacions conservadores, que demanaven un canvi il·lusionant per a Lloret després d'anys de domini socialista.
 |
| Debat a la sala d'actes de l'ajuntament. D'esquerra a dreta: Joaquim Teixidor (PPC); Xavier Crespo CiU); el moderador Miquel Riera; Lucia Echegoyen (PSC), Josep Maria Ramírez (ERC); Rosa Maria Santamaria (ICV-EiA) Foto: Manel Lladó. Font: El Punt Diari, 23 de maig de 2003, planes 24-25 |
 |
| * Resultats de la mateixa nit electoral. |
| REGIDORS/ES | 21 | NOMBRE HABITANTS | 23.424 |
| NOMBRE DE MESES | 20 | ELECTORS | 16.308 |
| VOTANTS | 9.590 | % VOTANTS | 58,81% |
| ABSTENCIÓ | 6.718 | % ABSTENCIÓ | 41,19% |
CiU havia produït el tomb desitjat i arrabassava l'alcaldia al PSC de Lucia Echegoyen. Des del primer moment, els socialistes varen fer reclamació d'un grapat de vots dubtosos davant de la junta electoral que permitirien aconseguir un setè regidor en detriment del desè edil convergent. La junta atorga la raó al PSC i la federació nacionalista interposa un recurs administratiu. Amb aquestes anades i vingudes, es retardava el ple de constitució del nou ajuntament i n'havia problemes del dia a dia local.
El cas més urgent eren els 67 nens sense plaça a la llar d'infants municipal. Això va comportar que les relacions entre els dos líders de les principals formacions lloretenques intercanviassin retrets continus a través el mitjans de comunicació.
A més, al sí del PSC, després de no tenir opció de govern, presenta la seva renúncia com a regidor en Miquel Villagrassa, tècnic municipal que recuperava la seva ocupació a la secció d'urbanisme. Al seu lloc entraria Josep Bernat. Va sorgir la polèmica amb un membre electe dels socialistes. En Darwin Austrich, número 6 de la llista, va rebre pressions des de la direcció del PSC i de la mateixa Echegoyen per a que no prengués acta de regidor. Aquest rebuig provenia del rumor que Austrich passaria al Grup Mixt i votaria a favor de CiU, extrem que sempre en va negar. A més, a mitjans d'agost, en Joan Bernat Montero plegava perquè no combregava amb la línia política dels socialistes de no donar suport a les idees que aportava CiU a la vila.
Havia nervis al grup socialista. Echegoyen i el seu equip esperava treure entre 9 i 11 regidors. Segons en manifestà al Punt Diari (5) els resultats «estan fora de la lògica» i que encara «no entenc per què ha passat però és la realitat» Aquests resultats dolents eren de difícil explicació però hom creia que un mandat socialista més sense en Sala, "un noi del poble de tota la vida", havia estat determinant en els votants lloretencs. Però també es parlava del impacte d'una campanya convergent molt dinàmica (amb festassa inclosa al Waterworld) i l'efecte Nina en plena efervescència per Operació Triunfo (6)
La lectura sobre les eleccions dels dos partits que havien donat suport als socialistes, ERC i Iniciativa, també eren negatives. Planejava sobre els seus candidats l'ombra del càstig per fer comunió amb els socialistes i, tot i mantenir presència al consistori, no s'esperava la composició final de l'ajuntament. ERC havia perdut vots. El 30 d'octubre en Josep Maria (Jou) Ramírez abandonava la casa consistorial i entrava Eduard Coloma. Per una altra part, Rosa Maria Santamaria no entenia que que l'augment dels vots no es traduïa en un segon regidor, i n'atribuïa a que la feina feta no era prou valorada per la ciutadania.
En canvi, el Partit Popular recuperava bona part dels vots perduts en anteriors comicis i aconseguia tres regidors, que es convertiran en decisius per atorgar l'alcaldia a CiU, resignada definitivament amb els 9 regidors presents.
La lectura sobre les eleccions dels dos partits que havien donat suport als socialistes, ERC i Iniciativa, també eren negatives. Planejava sobre els seus candidats l'ombra del càstig per fer comunió amb els socialistes i, tot i mantenir presència al consistori, no s'esperava la composició final de l'ajuntament. ERC havia perdut vots. El 30 d'octubre en Josep Maria (Jou) Ramírez abandonava la casa consistorial i entrava Eduard Coloma. Per una altra part, Rosa Maria Santamaria no entenia que que l'augment dels vots no es traduïa en un segon regidor, i n'atribuïa a que la feina feta no era prou valorada per la ciutadania.
En canvi, el Partit Popular recuperava bona part dels vots perduts en anteriors comicis i aconseguia tres regidors, que es convertiran en decisius per atorgar l'alcaldia a CiU, resignada definitivament amb els 9 regidors presents.
REGIDORS/REGIDORES
Convergència i Unió
(CiU)
Xavier Crespo Llobet
Maria Gallart Torras
Ignasi Riera Garriga
Romà Codina Maseras
Josep Valls Méndez
Francesc Oliva Pujol
Josep Teixidor Charlon
Victor Manuel Llasera Alsina
Laura Bertrán Fontseré
(Anna Maria Agustí Flores "Nina" no entra al prosperar la reclamació del PSC)
Partit dels Socialistes de Catalunya-Progrés Municipal
(PSC-PM)
M. Lucía Echegoyen Lerga
Josep Blanch Soler
Joan Bernat Montero
(Dimitiria l'agost. Substituït per Josep Àlvarez Ortiz)
M. Lluïsa Parrilla Alcalde
Miquel Vilagrasa Guillamon
(Cedeix l'acta de regidor a favor de Josep Bernat Pané)
Darwin Austrich Martell
Susanna Yerro Heras
(Setena regidora guanyada amb el recurs davant la junta electoral)
Partit Popular de Catalunya
(PPC)
Joaquim Teixidor Planells
Santiago Ontañon Castillo
Juan Jesús Auburrea Lesaca
Iniciativa per Catalunya-Els Verds-Esquerra Unida i Alternativa-Entesa pel Progrés Municipal
(ICV-EiA-EPM)
Rosa Maria Santamaria Guirado
Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal
(ERC-AM)
Josep Maria (Jou) Ramírez Burgada
(Cedeix l'acta de regidor a favor d'Eduard Coloma Boada a l'octubre de 2003)
Després de la decisió ferma de la junta electoral, el 4 de juliol de 2003 és el dia en què queda constituït el nou ajuntament. Els populars voten a favor de Xavier Crespo, tal i com s'esperava després de les reunions mantingudes entre les dues agrupacions polítiques. Els tres regidors del PP seran integrats al cartipàs municipal configurat per la majoria convergent. Els motius d'aquest acord de forces ho explicava a la premsa en Xavier Crespo en aquests termes:«Respon al sentiment popular de canvi. Realment, el PP lloretenc és l'única alternativa que ens ofereix la possibilitat de governar plegats des de la diferenciació respecte al PSC. Només cal recordar que ERC i ICV han estat els aliats dels socialistes durant la legislatura anterior» (7)
Els quatre anys per endavant se caracteritzaran per ser durs en el terreny polític, envoltat de moltes polèmiques i desqualificacions personals que els mitjans de comunicació van amplificar, a vegades, desmesuradament.
Els quatre anys per endavant se caracteritzaran per ser durs en el terreny polític, envoltat de moltes polèmiques i desqualificacions personals que els mitjans de comunicació van amplificar, a vegades, desmesuradament.
L'alcalde novell i la cap de l'oposició socialista no van començar amb bon peu, molt abans de les eleccions (8) i durant el mandat del convergent, les controvèrsies i els xocs dialèctics anirien en augment.
Sobre la taula del ple extraordinari de setembre de 2003 el Pla Parcial de Sant Quirze cremava en les mans del partits (9), com abans els plans de Fenals Oest-Santa Clotilde i Costa Marcona, donant peu a intervencions apujades de to. Res comparat amb la guerra encetada en dos temes candents: la incompatibilitat de Xavier Crespo com a metge i alcalde a temps complet (2006) i la venda al sector privat del servei municipalitat d'aigües (2005)(10)
CiU engega una campanya-insígnia del que serà el seu objectiu de govern municipal anomenat Lloret Grans Horitzons, un conjunt de mesures d'estímul econòmic que inclou obres públiques, molt en sintonia amb el Pla d'Ordenació Municipal de Lloret. El Ple de 21 de novembre de 2005, en sessió extraordinària, acordà aprovar inicialment el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Lloret de Mar, i quedarà aprovat definitivament el 30 d'abril de 2007.
Una altra font de controvèrsia va ser la esponsorització de la plana web de Ronaldinho, astre brasiler del Barça. A canvi de un logotip de la vila, Lloret Turisme i l'ajuntament pagaven dos anys de contracte per valor de 200.000 euros anuals (2006 i 2007) i arrencaven la promesa del futbolista que faria una visita a la població, com així va ser a dos mesos de les eleccions.
ELECCIONS MUNICIPALS 27 MAIG DE 2007
A començaments del 2007 ja hi havia moviments als partits locals per buscar cap de llista i encetar la precampanya de les eleccions municipal. CiU tenia assegurat Crespo com a primer, a l'igual que formació republicana que dipositava les seves aspiracions en l'Eduard Coloma, estrenat al mandat anterior.
 |
| Portada de la revista La Costa, núm 65 de juny de 2007. Recull dos moments diferents. En la imatge superior, Crespo a la nit electoral. A sota, els candidats després del debat electoral organitzat per La Costa. |
Per la seva banda, el PP arrossegava la dissensió entre Joaquim Teixidor i Juan Jesús Abaurrea contra la direcció provincial dels populars. Tots dos edils havien trencat relacions amb el partit, però havien continuat dintre del grup municipal i amb les seves funcions directives com a càrrecs de l'equip de govern. (11) El PP local recupera el liderat de Santiago Ontañon per a no perdre pistonada entre el seu electorat més fidel després d'haver estat el segon del grup municipal.
Teixidor lluitaria per l'alcaldia en una formació independent creat per ell i alguns militants populars. El partit rebria el nom de Partit pel Poble-Grup Independent Lloret (PxP-GRILL). Jugava al seu favor la seva posició en les polèmiques sofrides i la gestió feta al front de les regidories d'esports, joventut i mitjans de comunicació.
La coalició d'Iniciativa i Esquerra Unida tampoc travessava un bon moment per l'entesa. Rosa Maria Santamaria desistia de tornar-se a presentar degut a les condicions que des d'Esquerra Unida li imposaven i abandonava la política activa. Al seu lloc, es presentaria l'Antoni Garcia, un independent arrelat a la vida cultural del poble.
També es presentaria MILLOR (Moviment Independent de Lloret), una formació nova de la mà de l'empresari Marc Fuertes. Partit local fundat el 2007, d'entrada va estar molt crític amb l'equip de govern i girava en torn la forta personalitat del seu cap de llista que litigava contra l'ajuntament i Transports Pujol (12)
Els 7 candidats tenien l'oportunitat d'exposar els seus programes electorals en el tradicional debat organitzat pel Punt Diari el 19 de maig. Les intervencions es concentraven en dos apartats relacionats: el model de turisme i el desenvolupament urbanístic un cop en marxa el POUM. Una segona oportunitat de debatre dels candidats la oferí el mensual La Costa dies després, on no hi era en Crespo al·legant problemes d'agenda.
La nit electoral va deixar tres noticies destacades; una, CiU esdevenia la llista més votada i aconseguia onze regidors que li permetia un govern de majoria sense necessitar-ne de pactes; dos, la baixa participació que no arribava al 50 per cent, una de les xifres més baixes en els comicis locals i que anava en consonància amb el que s'havia registrat en altres poblacions catalanes. I la tercera novetat provenia de l'entrada d'un partit independent al consistori lloretenc. El GRILL d'en Teixidor obtenia un regidor i superava en vots a Esquerra.
El partit dels socialistes va ser el gran derrotat de la jornada, al passar de 7 regidors a 5, que va veure com havia quedat desmobilitzat el seu electorat arran de la crisi de candidatures entre els joves i la vella guàrdia. El PP ha perdut un regidor, però es manté com la tercera força més votada. Els republicans i els ecosocialistes aplegaren suficient vots per aconseguir un regidor per a cada partit. Marc Fuertes i MILLOR no entrarien en aquesta ocasió, però estaven vetllant armes per als propers 4 anys.
| REGIDORS/ES | 21 | NOMBRE HABITANTS | 32.728 |
| NOMBRE DE MESES | 27 | ELECTORS | 19.084 |
| VOTANTS | 9.403 | % VOTANTS | 49,27% |
| ABSTENCIÓ | 9.681 | % ABSTENCIÓ | 50,73% |
REGIDORS/REGIDORES
Convergència i Unió
(CiU)
Xavier Crespo Llobet
Romà Codina Maseras
Laura Bertrán Fontseré
Josep Valls Méndez
M. Àngels de la Torre Barrigón
Ignasi Riera Garriga
Francesc Oliva Pujol
Victor Manuel Llasera Alsina
M. Antònia Batlle Andreu
Ester Olivé Güell
Ivan Tibau Rigolta
Partit dels Socialistes de Catalunya-Progrés Municipal
(PSC-PM)
Gregori Elorza Luquero
Joan Carles Amaya Quinto
M. Lluïsa Parrilla Alcalde
Darwin Austrich Martell
Lidia García Fernández
Partit Popular de Catalunya
(PP)
Santiago Ontañon Castillo
Carlos Ignacio Passarell Fontan
Iniciativa per Catalunya-Els Verds_Esquerra Unida i Alternativa
(IC-V-EUiA)
Antoni Garcia Garcia
Grup Independent Lloret
(GRILL)
Joaquim Teixidor Planells
Esquerra Republica de Catalunya-Acord Municipal
(ERC-AM)
Eduard Coloma Boada
(Cedirà el seu lloc a Jordi Orobitg Solé l'octubre de 2010)
(Cedirà el seu lloc a Jordi Orobitg Solé l'octubre de 2010)
Instal·lat en una confortable majoria, Xavier Crespo i el seu equip de govern passaran els quatre anys de mandat municipal amb pocs fets destacables que els pugessin incomodar a nivell polític. A més, els dos regidors populars s'hi afegirien al cartipàs municipal en àrees no crítiques.
Els maldecaps vindrien per la part del turisme. L'11 d'agost de 2004 uns dos-cents turistes van provocar un tumult que els enfrontaria amb les forces de seguretat a l'avinguda Just Marlés. Dies després, la consellera d'Interior de la Generalitat Montserrat Tura va parlar de "turisme de borratxera", etiqueta que va recaure sobre la qualitat turística de Lloret en relació amb els fets ocorreguts.
L'urbanisme i la seva manera d'entendre l'obra pública els enfrontarà amb l'oposició que sempre, de principi a fi de la legislatura, en tatxarà de faraònica o inadequada. El pàrquing soterrat del Passeig Jacint Verdaguer va crispar els nervis d'una part del poble, però al final es desestimà anys més tard. Els canvis circulatoris tampoc van ser ben vists, en especial el que afectava al passeig marítim, que passava a ser d'un sol sentit des de 2010 a 2012. L'obra pública es retardava i augmentava el cost, com els equipaments de la piscina, el teatre i, molt especialment, el sociocultural a la plaça Pere Torrent.
Es va discutir, i molt, el 2008 sobre el tema del conveni urbanístic amb SOLMAR, per obres a Fenals i on l'ajuntament va pressionar tot el possible per ingressar els 10 milions d'euros que devia la promotora en concepte de permisos d'obres i llicencies. Aquests diners van entrar a les arques municipals a comptagotes fins eixugar el import debut.
Amb tot, dos decisions del consistori lloretenc va aixecar polèmica i de les que esdevindrien conseqüències judicials posteriorment. La primera es la tebiesa amb que l'ajuntament tractava els nous propietaris, vinguts de Kazakhstan, de Can Juncadella i la zona protegida en torn aquest xalet luxós. La segona, és la rebaixa de 133.500 euros en impostos municipals l'any 2009 a l'empresa Developement Diagnostic Company al considerar que les obres realitzades a l'antiga plaça de braus eren d'interès general. Aquesta empresa, de capital rus, seria detonant del cas Clotilde (13), investigat per la Guàrdia Civil i implicava directament Xavier Crespo i Josep Valls amb el propietari de l'empresa, l'Andrei Petrov.
ELECCIONS MUNICIPALS 22 MAIG DE 2011
 |
| Foto dels alcaldables. D’esquerra a dreta, Pedro Antonio Lacoma (C's), Marc Fuertes (MILLOR), Joan Bernat (PSC), Jordi Orobitg (ERC), Antoni Garcia (ICV-EUiA), Enric Martínez (PP), Romà Codina (CiU), Joaquim Teixidor (GRILL) i Judith Ramírez (SI). Foto:Lluís Serrat. Font: Punt Diari, 2 de maig de 2011 |
En canvi, altres persones que formaven part del seu grup sí que els esperava un càrrec al completar el mandat. Laura Bertrán seria cap de gabinet de cultura a les ordres de Ferran Mascarell, en tant que Ivan Tibau ocuparia la plaça de secretari de l'esport de la Generalitat.
Nou formacions polítiques entraven per la pugna electoral, el que constituïa tot una novetat respecte a altres votacions locals. Ciutadans aportava com a cap de llista Pedro Antonio Lacoma Montesinos, en un moment que el partit taronja iniciava la seva expansió després d'aconseguir 3 escons al parlament el 2010. La formació creada por Joan Laporta, Solidaritat catalana per la Independència (SI) triava la Judith Ramírez Burgada per aspirar a l'alcaldia.
Altres partits renovaven les candidatures principals per desbancar CiU. Els socialistes conformaven una llista amb el jove empresari Joan Bernat Pané, tractant d'eliminar qualsevol traça de dissensió a l'agrupació local del PSC. Amb la marxa de l'històric Santiago Ontañon, Enric Martínez Maiz prenia el relleu de representar el PP a Lloret.
La resta de partits confiaven novament en els seus alcaldables de les votacions anteriors. Antoni Garcia Garcia, per ICV-EiUA; Jordi Orobitg Solé, per ERC; i els partits independents, amb els seus fundadors en primera fila: Marc Fuertes Garcia per MILLOR i Joaquim Teixidor Planells, per GRILL.
D'alguna manera, la campanya electoral de les municipals de 2011 començaren el 2010. El butlletí mensual Lloret Opina editat per MILLOR va ser titllat de pamfletari i injuriós des de CiU i l'equip de govern, obrint-ne un període de querelles als jutjats que van durar força anys. Aquesta mena de guerra d'invectives d'uns a altres a través dels media va provocar una campanya força tensa. MILLOR, en apreciació de la resta de candidatures, emprava proclames demagògiques i populistes de difícil realització barrejades amb atacs directes a la passada gestió pública de Crespo i a l'actual candidat Romà Codina.
La cadena SER Girona va convidar als candidats de CiU i PSC a un debat cara a cara el 9 de maig. Es discutia sobre turisme, la situació econòmica en plena crisi, la seguretat ciutadana, els canvis de sentit de la circulació al passeig i sobre tot, les grans infraestructures, sobredimensionades i massa cares en opinió de l'alcaldable del PSC.
Els mateixos punts de fricció es repetirien el dia 14 de maig en el debat entre els candidats que organitzava habitualment el Punt Diari. Sobre l'escenari del Casal de la Obrera, les forces que havien tingut representació als anteriors comicis hi eren preparades per a confrontar programes: CiU, PSC, PP, ICV-EUiA, GRILL i ERC(16). La proposta convergent de construir un pàrquing soterrat al passeig Jacint Verdaguer i la circulació en un sol sentit a la façana marítima varen ser els temes més calents de la trobada de partits.
| REGIDORS/ES | 21 | NOMBRE HABITANTS | 39.794 |
| NOMBRE DE MESES | 27 | ELECTORS | 19.897 |
| VOTANTS | 10.139 | % VOTANTS | 50,96% |
| ABSTENCIÓ | 9.758 | % ABSTENCIÓ | 49,04% |
El recompte de vots a l'acabament de la jornada electoral mostrava un panorama inèdit a la política local. La irrupció de MILLOR com a segona força al consistori deixava al PSC en progressiu declivi i esquerdava la solidesa de CiU com a partit hegemònic, que tot i ser la llista més votada, havia de començar a preveure pactes si volien mantenir l'alcaldia. El GRILL de Teixidor, a l'igual que Solidaritat per la Independència i Ciutadans no arribaren als 5 % de vots necessaris. Mantenint un regidor, els republicans, PP i ecosocialistes havien mantingut ferm el seu electoral davant del tornado MILLOR en aquestes eleccions.
A partir de llavors, tot serien possibles combinacions i suposicions per escollir un govern estable. Un apropament CiU i PSC formaria una sociovergència per a conjurar el perill d'un govern de Fuertes que quasi tothom no desitjava. O bé, socialistes sumats amb MILLOR, tenint com alcalde Joan Bernat que, previsiblement, seria secundat pel regidor d'Iniciativa.
Joan Bernat posava condicions a entrar en negociacions amb CiU, que passaven per la renúncia dels anteriors regidors d'en Crespo, Josep Vall i Ignasi Riera (17), peticions aquestes no eren assumibles per Codina.
El dia 11 de juny, Romà Codina era investit alcalde al ser la llista amb més vots. A l'acte de constitució de l'ajuntament entrant es va produir un empat entre CiU i PSC. Els socialistes havien rebut els vots favorables per nomenar Bernat alcalde per part del MILLOR i d' ICV-EUiA, mentre se'n abstenien. Els convergents afrontaven quatre anys en minoria, el que els obligava a lluitar per cada iniciativa de govern que en volguessin portar al plenari de l'ajuntament.
La singladura per als partits polítics en aquest mandat seria molt complicat i no es va poder fer un desenvolupament eficaç de totes les iniciatives que eren discutides als plens. Fugues i dimissions de regidors i regidores, forts aldarulls amb turistes, manifestacions apujades de to, amenaça d'una moció de censura, l'impacte del cas Clotilde, endarreriments en les obres estrella del període Crespo, les repercussions del monitor acusat de pederàstia...
L'1 de juny de 2011 MILLOR informa de la renúncia de dos regidores electes del seu grup per motius personals i professionals. Maria Dolores Fajardo Infantes (núm. 3) i Maria de la Sierra Jiménez Camacho (núm. 6) serien substituïdes per Fernando Manuel Barbero Sánchez i Oscar Portela Justel, respectivament.(18) No serien els únics membres en marxar del grup de Marc Fuertes. El 22 de desembre de 2014 es fa efectiu el pas de cinc regidors de MILLOR al sector de no adscrits, tal i com havien comunicat un mes abans, tot argumentant el caciquisme i el tarannà personalista del president i portaveu de la formació (19)
L'Antoni Garcia, dels ecosocialistes deixa pas al número dos de la llista, el combatiu Francisco Javier Rodriguez Pacios, de manera oficial el 26 de setembre de 2011. Exposa dues raons per a la seva marxa: els resultats electorals no havien respòs a les expectatives i, a més, calia preparar el futur candidat de la formació.
Per la banda dels socialistes, salta la sorpresa amb el número 4 de la llista en Josep Cortés Rovira, a l'anunciar el 7 de juliol que abandona el grup municipal i passa a ser regidor no adscrit. En seria expulsat del partit el 2012, al descobrir-se que Cortés militava al PP. El gener de 2015 es donaria una situació insòlita al partit socialista al quedar, per primer cop, sense representació municipal. Joan Bernat, Anna Pascual i Susanna Yerro passaven al grup de no adscrits per desacords amb la direcció local del PSC.
REGIDORS/REGIDORES
Convergència i Unió
(CiU)
Romà Codina Maseras
Ester Olivé Güell
Jordi Martínez Puig
Idioia de Saracibar Garriga
Josep Valls Méndez
Ignsai Riera Garriga
Arseni Frigola Bosch
Ester Olivé Güell
Jordi Martínez Puig
Idioia de Saracibar Garriga
Josep Valls Méndez
Ignsai Riera Garriga
Arseni Frigola Bosch
Moviment Independent de Lloret de Mar
(MILLOR)
Marc Fuertes García
Alejandro Romerales Salvador
(Passaria a no adscrits el desembre de 2014)
Maria Dolores Fajardo Infantes
(Dimissió el juny de 2011. Entra Fernando Manuel Barbero Sánchez,
que passa a no adscrits el desembre de 2014)
Juan Díez Mateo
(Passaria a no adscrits el desembre de 2014)
Elena Alienik Molchan
(Passaria a no adscrits el desembre de 2014)
Maria de la Sierra Jiménez Camacho
(Dimissió el juny de 2011. Entra Oscar Portela Justel,
que passa a no adscrits el desembre de 2014)
Partit dels Socialistes de Catalunya-Progrés Municipal
Marc Fuertes García
Alejandro Romerales Salvador
(Passaria a no adscrits el desembre de 2014)
Maria Dolores Fajardo Infantes
(Dimissió el juny de 2011. Entra Fernando Manuel Barbero Sánchez,
que passa a no adscrits el desembre de 2014)
Juan Díez Mateo
(Passaria a no adscrits el desembre de 2014)
Elena Alienik Molchan
(Passaria a no adscrits el desembre de 2014)
Maria de la Sierra Jiménez Camacho
(Dimissió el juny de 2011. Entra Oscar Portela Justel,
que passa a no adscrits el desembre de 2014)
Partit dels Socialistes de Catalunya-Progrés Municipal
(PSC-PM)
Joan Bernat Pané
(Passaria a no adscrits el gener de 2015)
Anna Pascual Batlle
(Passaria a no adscrits el gener de 2015)
Susanna Yerro Heras
(Passaria a no adscrits el gener de 2015)
José Cortés Rovira
(Passaria a no adscrits el juliol de 2011)
Partit Popular de Catalunya
(PP)
Enric Martínez Maiz
Leonardo Fernández Esquinas
Iniciativa per Catalunya-Els Verds-Esquerra Unida i Alternativa-Entesa
(ICV-EUiA-E)
Antoni Garcia Garcia
(Cedeix l'acta a favor de Francisco Javier Rodríguez Pacios el setembre de 2011)
Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal
(ERC-AM)
Jordi Orobitg Solé
(Passaria a no adscrits el gener de 2015)
Anna Pascual Batlle
(Passaria a no adscrits el gener de 2015)
Susanna Yerro Heras
(Passaria a no adscrits el gener de 2015)
José Cortés Rovira
(Passaria a no adscrits el juliol de 2011)
Partit Popular de Catalunya
(PP)
Enric Martínez Maiz
Leonardo Fernández Esquinas
Iniciativa per Catalunya-Els Verds-Esquerra Unida i Alternativa-Entesa
(ICV-EUiA-E)
Antoni Garcia Garcia
(Cedeix l'acta a favor de Francisco Javier Rodríguez Pacios el setembre de 2011)
Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal
(ERC-AM)
Jordi Orobitg Solé
L'estiu de 2011 es força complicat per al nou ajuntament. El 17 de juliol queia assassinat el jove de 15 anys Andrew Milroy, resident a la població, en un discussió amb uns joves francesos. El 8 d'agost, un nombrós contingent de turistes s'enfrontava a la policia a la Riera, greus incidents que es tornaven a repetir amb especial violència només tres dies després. Lloret era notícia als mitjans de comunicació i la seva imatge turística es veia deteriorada en mig de declaracions d'empresaris, polítics i cossos de seguretat. La reacció de la població lloretenca pren forma en la plataforma Estimem Lloret que organitza una manifestació pels carrers de Lloret el 15 d'agost.
Aquests fets posaven en evidència que tot i els esforços emprats des de les institucions públiques, quedava molt per fer per redreçar el turisme a Lloret. En especial, es buscava canviar actituds i mentalitats sobre la gestió de l'empresariat turístic i la promoció externa del municipi que en feien les agències de viatges internacionals. Sense oblidar el context de crisi econòmica que es vivia llavors a nivell mundial i que afectava els nivells d'ocupació laboral, la cistella de la compra i els retalls dels serveis bàsics a la ciutadania.
El alcalde Codina era en minoria, tot i tenir en Jordi Orobitg com a soci de govern. Els suports puntuals dels socialistes, populars i l'edil ecocialista li en permetia que la gestió municipal no quedés paralitzada contínuament davant la crítica visceral del MILLOR. Però en altres temes, l'oposició, en bloc, ha votat per revertir el doble sentit del passeig marítim o recuperar les mostres comercials a les façanes de les botigues.
Però aquesta bona predisposició de CiU va topar amb la qüestió de les instala·lacions municipals que acumulaven retards i sobrecostos. El sociocultural s'obria el setembre de 2011 amb dos anys més tard de la previsió inicial i amb la despesa disparada. La piscina coberta no acaba d'arrancar del tot ja que es demanava una ampliació de crèdit d'un milió i mig d'euros l'octubre de 2012. En una sessió plenària on es discutia aquest punt va comportar agries intervencions fins l'extrem de parlar-se d'una moció de censura contra l'alcalde Codina.
Una mesura de força per eradicar les imatges d'avalots de turistes com es va produir el 2011 van ser les ordenances de civisme i convivència, juntament les de la via pública. Són ratificades en sessió del ple del 14 de maig (20) per tenir entrada en vigor tan bon punt arrenqués la campanya d'estiu, el 6 de juny de 2012. Entre la seva elaboració i aprovació inicial i la seva posada en marxa als carrers de Lloret, les veus contraries al redactat de les normes provenien del sector turístic perquè el feia, d'alguna manera, responsable del comportament de la seva clientela dintre i fora dels seus establiments. El Gremi d’Hostaleria de Lloret de Mar va impugnar l'esmentada ordenança, per la via del contenciós administratiu.
Dos fets judicials enverinarien les relacions entre l'equip de govern i l'oposició al consistori lloretenc. En el marc de l'operació Clotilde, la Guàrdia Civil entra a l'ajuntament «a fi de recopilar determinada documentació que els permeti completar la investigació» (21) el gener de 2013 i entre les ramificacions de la trama de la màfia russa amb Lloret acabaria esquitxant en Crespo i Josep Valls, com alcalde el primer i regidor d'urbanisme el segon en el mandat anterior. A final del mateix mes, Valls es detingut. En quedaria en llibertat després de ser imputat per prevaricació i suborn. Davant de la insistència dels grups polítics de l'ajuntament que demanaven la dimissió de Josep Valls, Codina el manté l'acta de regidor i el deixa sense delegacions fins el termini de la legislatura.
La segona qüestió va ser l'impacte públic del succés de pederàstia d'un monitor d'esplai, molt conegut a Lloret. L'anomenat cas Castiella arrenca amb la detenció de Josep Castiella, monitor de lleure i dinamitzador juvenil vinculat en règim de servei per l'ajuntament, el 7 de gener de 2012. Castiella és acusat d'abús de menors i portat a judici. Per aquesta relació contractual amb l'ajuntament (gestionava servei de lleure i activitats del departament de joventut com El Puntet de Fenals i el del Casal de Joves, i també les activitats del centre escolar Àngels Alemany), i per l'actitud inicialment massa prudent de l'equip de govern, el MILLOR exigia la dimissió del regidor d'educació Ignasi Riera (22)
Una mesura de força per eradicar les imatges d'avalots de turistes com es va produir el 2011 van ser les ordenances de civisme i convivència, juntament les de la via pública. Són ratificades en sessió del ple del 14 de maig (20) per tenir entrada en vigor tan bon punt arrenqués la campanya d'estiu, el 6 de juny de 2012. Entre la seva elaboració i aprovació inicial i la seva posada en marxa als carrers de Lloret, les veus contraries al redactat de les normes provenien del sector turístic perquè el feia, d'alguna manera, responsable del comportament de la seva clientela dintre i fora dels seus establiments. El Gremi d’Hostaleria de Lloret de Mar va impugnar l'esmentada ordenança, per la via del contenciós administratiu.
Dos fets judicials enverinarien les relacions entre l'equip de govern i l'oposició al consistori lloretenc. En el marc de l'operació Clotilde, la Guàrdia Civil entra a l'ajuntament «a fi de recopilar determinada documentació que els permeti completar la investigació» (21) el gener de 2013 i entre les ramificacions de la trama de la màfia russa amb Lloret acabaria esquitxant en Crespo i Josep Valls, com alcalde el primer i regidor d'urbanisme el segon en el mandat anterior. A final del mateix mes, Valls es detingut. En quedaria en llibertat després de ser imputat per prevaricació i suborn. Davant de la insistència dels grups polítics de l'ajuntament que demanaven la dimissió de Josep Valls, Codina el manté l'acta de regidor i el deixa sense delegacions fins el termini de la legislatura.
La segona qüestió va ser l'impacte públic del succés de pederàstia d'un monitor d'esplai, molt conegut a Lloret. L'anomenat cas Castiella arrenca amb la detenció de Josep Castiella, monitor de lleure i dinamitzador juvenil vinculat en règim de servei per l'ajuntament, el 7 de gener de 2012. Castiella és acusat d'abús de menors i portat a judici. Per aquesta relació contractual amb l'ajuntament (gestionava servei de lleure i activitats del departament de joventut com El Puntet de Fenals i el del Casal de Joves, i també les activitats del centre escolar Àngels Alemany), i per l'actitud inicialment massa prudent de l'equip de govern, el MILLOR exigia la dimissió del regidor d'educació Ignasi Riera (22)
ELECCIONS MUNICIPALS 24 MAIG DE 2015
Després de passar per quatre anys complicats al front de la Casa de la Vila, Romà Codina no es torna a presentar a les eleccions, i al seu lloc com alcaldable de CiU hi serà el jove Jaume Dulsat. Els convergents renovaven les llistes al complet, tot allunyant-se del llegat Crespo que havia malmès la credibilitat de la formació a la població.
El PSC buscava un candidat amb garanties un cop passat l'espantada dels seus edils a inicis de l'any (que n'eren enquadrats a les files d'Avancem i n'havien deixat el grup sense representació municipal). Antonio Lorente perfila una llista per a reconquerir els vots perduts des de 2003.
A les formacions tradicionals a l'arc municipal, optaven més partits que pretenien entrar per primer cop a l'ajuntament. El partit local de Lloret Unida encapçalat per l'atleta Josep Lluís Blanco naixia, com era el MILLOR d'en Marc Fuertes, de l'enfrontament entre Blanco, organitzador de La Sansi i l'equip de govern convergent. La CUP presentava batalla amb Jesús Elias, en un moment en que el caliu independentista de caire anticapitalista tenia cabuda en la situació política nacional. Una marca de Podemos tenia també presència a Lloret en la figura de Paulino Gracia sota el nom de En Lloret Sí, Se Puede. A l'altra banda, Ciutadans repetia l'intent i en aquesta ocasió, tenia a l'empresari Jorge Hernández com a número u.
Marc Fuertes, per MILLOR, volia reeditar l'èxit del seu grup en nombre de regidors i a rebaixar el to de la seves actuacions i declaracions si volia aconseguir una llista compacta i captar més votants que els indignats de l'època Crespo.
ERC compta de nou amb la solvència del ja experimentat Jordi Orobitg i ha integrat, dintre del moviment Avancem, al exregidor socialista Joan Bernat com a segon de llista. Els populars mantenen l'Enric Martínez com alcaldable, confiant que la davallada general del PP a Catalunya no acabi per eliminar-los del mapa local català. Francisco Javier Rodríguez Pacios és el candidat en ferm de la coalició d'esquerres que volen guanyar protagonisme davant d'una previsible victòria convergent.
Un total de 10 candidatures es disputarien els 21 regidors de l'ajuntament i l'alcaldia lloretenca pels següents 4 anys. Era el primer cop que se'n arribava a tal quantitat de partits en competència a les eleccions i la clau estaria que la multiplicitat de missatges polítics i alternatives programàtiques animés a la població a votar en comicis en que costava arribar la participació a passar del llindar del 55% (23)
Com a cada cita electoral, els alcaldables eren convidats a participar en el debat de El Punt Avui, juntament amb Nova Ràdio Lloret. Sobre l'escenari del Teatre Municipal el 18 de maig se'n van sentir les propostes dels partits sobre el turisme ( i la imatge de Lloret), la reforma de l'avinguda Just Marlés i la prolongació de la C-32 entre Tordera i Lloret, tema aquest últim que ja cuejava del mandat anterior, i que generava tantes adhesions com rebuig entre la població.
 |
| El candidats a les eleccions en el debat del Punt Avui. D'esquerra a dreta: Jaume Dulsat (CiU); Marc Fuertes (MILLOR); Antonio Lorente (PSC); Enric Martínez (PP); Javier Rodríguez Pacios (ICV-EUiA); Jordi Orobitg (ERC-Avancem); Jorge Hernández (C's); Jesús Elias (CUP); Josep Lluís Blanco (Lloret Unida); Paulino Gracia (En Lloret Sí, Se Puede) Foto:Quim Puig. Font: El Punt Avui. Comarques Gironines. |
El PSC buscava un candidat amb garanties un cop passat l'espantada dels seus edils a inicis de l'any (que n'eren enquadrats a les files d'Avancem i n'havien deixat el grup sense representació municipal). Antonio Lorente perfila una llista per a reconquerir els vots perduts des de 2003.
A les formacions tradicionals a l'arc municipal, optaven més partits que pretenien entrar per primer cop a l'ajuntament. El partit local de Lloret Unida encapçalat per l'atleta Josep Lluís Blanco naixia, com era el MILLOR d'en Marc Fuertes, de l'enfrontament entre Blanco, organitzador de La Sansi i l'equip de govern convergent. La CUP presentava batalla amb Jesús Elias, en un moment en que el caliu independentista de caire anticapitalista tenia cabuda en la situació política nacional. Una marca de Podemos tenia també presència a Lloret en la figura de Paulino Gracia sota el nom de En Lloret Sí, Se Puede. A l'altra banda, Ciutadans repetia l'intent i en aquesta ocasió, tenia a l'empresari Jorge Hernández com a número u.
Marc Fuertes, per MILLOR, volia reeditar l'èxit del seu grup en nombre de regidors i a rebaixar el to de la seves actuacions i declaracions si volia aconseguir una llista compacta i captar més votants que els indignats de l'època Crespo.
ERC compta de nou amb la solvència del ja experimentat Jordi Orobitg i ha integrat, dintre del moviment Avancem, al exregidor socialista Joan Bernat com a segon de llista. Els populars mantenen l'Enric Martínez com alcaldable, confiant que la davallada general del PP a Catalunya no acabi per eliminar-los del mapa local català. Francisco Javier Rodríguez Pacios és el candidat en ferm de la coalició d'esquerres que volen guanyar protagonisme davant d'una previsible victòria convergent.
Un total de 10 candidatures es disputarien els 21 regidors de l'ajuntament i l'alcaldia lloretenca pels següents 4 anys. Era el primer cop que se'n arribava a tal quantitat de partits en competència a les eleccions i la clau estaria que la multiplicitat de missatges polítics i alternatives programàtiques animés a la població a votar en comicis en que costava arribar la participació a passar del llindar del 55% (23)
Com a cada cita electoral, els alcaldables eren convidats a participar en el debat de El Punt Avui, juntament amb Nova Ràdio Lloret. Sobre l'escenari del Teatre Municipal el 18 de maig se'n van sentir les propostes dels partits sobre el turisme ( i la imatge de Lloret), la reforma de l'avinguda Just Marlés i la prolongació de la C-32 entre Tordera i Lloret, tema aquest últim que ja cuejava del mandat anterior, i que generava tantes adhesions com rebuig entre la població.
| REGIDORS/ES | 21 | NOMBRE HABITANTS | 38.624 |
| NOMBRE DE MESES | 30 | ELECTORS | 20.530 |
| VOTANTS | 10.468 | % VOTANTS | 52,48% |
| ABSTENCIÓ | 9.477 | % ABSTENCIÓ | 47,52% |
El dictamen de les urnes va ser molt directe: calia pactes entre partits si es volia tirar endavant una legislatura operativa i eficient. CiU renovava alcaldia al ser la llista més votada, tot i perdre un regidor (de 7 a 6). El MILLOR acusava el factor desmobilitzador del vot de càstig contra el govern Crespo que l'havia convertit en un partit fort, passant-ne de 6 a 4. Els socialistes resistien, amb un regidor menys que al mandat anterior, però es veien capaços d'establir aliances al saber-ne decisius.
Lloret Unida i la CUP quedaven fora del tauler municipal al no aconseguir el 5 % de vots precisos per a tenir representació. Per contra, doblaven edils electes ERC-Avancem i ICV-EUiA, i entrava amb bon peu els nouvinguts de Ciutadans, amb dos regidors. El PP es mantenia, a pesar de tot, i la marca lloretenca de Podem tenia cadira assegurada al consistori lloretenc.
REGIDORS/REGIDORES
Convergència i Unió**
(CiU)
Jaume Dulsat Rodríguez
Albert Robert Ribot
Lluïsa Baltrons Molina
Josep Lluís Llirinós Moreno
Mónica Cunill Olivas
Joan Gou Campanar
(Dimiteix l'agost de 2016. Entra Jordi Sais Giralt)
Moviment Independent Lloret de Mar
(MILLOR)
Marc Fuertes García
Josep Teixidor Charlon
(Dimiteix el juliol de 2015 a favor de Carmen Pascual Escot)
Richard Gerald Bentham
Carolina Ruiz Carelli
Partit dels Socialistes de Catalunya-Candidatura de Progrés
(PSC-CP)
Antonio Jesús Lorente Estepa
Eduardo López Alvárez
Cristian Fernández Madueño
Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem-Acord Municipal
(ERC-Avancem-AM)
Jordi Orobitg Solé
Joan Bernat Pané
Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa-Entesa
(ICV-EUiA-E)
Francisco Javier Rodríguez Pacios
Ernesto Gracia Moreno
Ciutadans
(C's)
Jorge Hernández García
Jaime Muzas Marcos
Partit Popular
(PP)
Enric Martínez Maiz
(Passa a no adscrit l'abril de 2016)
En Loret Sí, Se Puede
Paulino Gracia Montañez
El convergent Jaume Dulsat es investit nou batlle de la vila en sessió constitutiva el 13 de juny de 2015 al ser-ne la llista més votada.
Els dies següents a les eleccions es parlava de qui pactava amb qui i a canvi de què en un ajuntament molt fragmentat, però que, d'alguna manera, representava una societat convulsada per la crisi econòmica i mancada de confiança vers el govern municipal després del cas Clotilde. Els acords van trigar quasi bé un any per formar un tripartit de govern que englobés convergents, ERC-Avancem i socialistes, després d'haver superar diferències i guarir velles ferides (la presència de Bernat, exsocialista, encara dolia al PSC lloretenc). Tancat el nou cartipàs, Dulsat podia treballar sense els condicionaments de governar en minoria com el seu predecessor, en Romà Codina, i assumir el bo (pla operatiu de turisme 2015-2020) i dolent de l'anterior legislatura (problemes amb Can Juncadella i el pas del GR-92, dèficit a la piscina municipal, etc)
Durant aquests anys, el consistori no va tenir gaire ensurts destacables i es va buscar força consens entre els partits representants. Es revertia la gestió de la piscina municipal a mans públiques i la recuperació de la titularitat de l'Asil Nicolau Font i l'hospital sociosanitari (24); es reglamentava sobre els habitatges d'ús turístic (HUT) i la circulació de patinets elèctrics. També es buscava solucions a la disminució de parades obertes al Mercat Municipal, construït el 1984. Les formacions polítiques varen fer pinya per reclamar l'obertura de les urgències del CAP de Lloret, fet que s'aconseguiria amb el suport de poc més de 8.000 signatures recollides.
En un altre ordre de coses, caldria esmentar la dimissió de Joan Gou. Com a regidor de turisme, Gou plegaria de manera efectiva el 4 d'agost de 2016, tot argumentant, de manera molt reflexiva, que es veia incapaç d'ajudar a canviar el model de turisme a Lloret per que hi ha immobilitat i pensament a curt termini entre els actors econòmics de la vila (25) Poques setmanes després, es fa públic que quatre hotels punxaven el llum per abastir-se d'electricitat i, d'alguna manera, aquest fet venia a confirmar les asseveracions de l'exregidor sobre certes pràctiques empresarials al municipi.
El 2016 també es parlaria àmpliament d'en Gustavo Buesa, propietari de l'empresa GBI Serveis SAU adjudicatari de la concessió de la recollida i tractament de les escombraries a Lloret, entre altres localitats. El fiscal anticorrupció que investigava la trama CatDem i el finançament il·legal de Convergència, juntament amb el titular del jutjat número de 2 de Blanes, ordenen escorcollar l'ajuntament de Lloret el 13 de juliol de 2016. Serien detinguts de manera tècnica durant unes hores, l'interventor i el secretari de la corporació local. Buesa seria detingut i passat a disposició judicial, qui seria exonerat dels càrrecs el 2018. Era la segona vegada en tres anys que la Guàrdia Civil entrava en les dependències municipals en relació amb investigacions de trames de corrupció.
Els dies següents a les eleccions es parlava de qui pactava amb qui i a canvi de què en un ajuntament molt fragmentat, però que, d'alguna manera, representava una societat convulsada per la crisi econòmica i mancada de confiança vers el govern municipal després del cas Clotilde. Els acords van trigar quasi bé un any per formar un tripartit de govern que englobés convergents, ERC-Avancem i socialistes, després d'haver superar diferències i guarir velles ferides (la presència de Bernat, exsocialista, encara dolia al PSC lloretenc). Tancat el nou cartipàs, Dulsat podia treballar sense els condicionaments de governar en minoria com el seu predecessor, en Romà Codina, i assumir el bo (pla operatiu de turisme 2015-2020) i dolent de l'anterior legislatura (problemes amb Can Juncadella i el pas del GR-92, dèficit a la piscina municipal, etc)
Durant aquests anys, el consistori no va tenir gaire ensurts destacables i es va buscar força consens entre els partits representants. Es revertia la gestió de la piscina municipal a mans públiques i la recuperació de la titularitat de l'Asil Nicolau Font i l'hospital sociosanitari (24); es reglamentava sobre els habitatges d'ús turístic (HUT) i la circulació de patinets elèctrics. També es buscava solucions a la disminució de parades obertes al Mercat Municipal, construït el 1984. Les formacions polítiques varen fer pinya per reclamar l'obertura de les urgències del CAP de Lloret, fet que s'aconseguiria amb el suport de poc més de 8.000 signatures recollides.
En un altre ordre de coses, caldria esmentar la dimissió de Joan Gou. Com a regidor de turisme, Gou plegaria de manera efectiva el 4 d'agost de 2016, tot argumentant, de manera molt reflexiva, que es veia incapaç d'ajudar a canviar el model de turisme a Lloret per que hi ha immobilitat i pensament a curt termini entre els actors econòmics de la vila (25) Poques setmanes després, es fa públic que quatre hotels punxaven el llum per abastir-se d'electricitat i, d'alguna manera, aquest fet venia a confirmar les asseveracions de l'exregidor sobre certes pràctiques empresarials al municipi.
El 2016 també es parlaria àmpliament d'en Gustavo Buesa, propietari de l'empresa GBI Serveis SAU adjudicatari de la concessió de la recollida i tractament de les escombraries a Lloret, entre altres localitats. El fiscal anticorrupció que investigava la trama CatDem i el finançament il·legal de Convergència, juntament amb el titular del jutjat número de 2 de Blanes, ordenen escorcollar l'ajuntament de Lloret el 13 de juliol de 2016. Serien detinguts de manera tècnica durant unes hores, l'interventor i el secretari de la corporació local. Buesa seria detingut i passat a disposició judicial, qui seria exonerat dels càrrecs el 2018. Era la segona vegada en tres anys que la Guàrdia Civil entrava en les dependències municipals en relació amb investigacions de trames de corrupció.
(1) Punt Diari 4 de juliol de 1999, p20
(2) Nina és el nom artístic de l'Anna Maria Agustí i Flores (Barcelona, 1966). D'ascendència lloretenca, es cantant, presentadora de televisió i actriu. Va assistir a Eurovisió l'any 1989. Va aconseguir gran popularitat arran del programa de televisió Operación Triunfo (2001-2004, i 2011). Nina formava part de la llista d'IC-Els Verds a Pineda de Mar el 1999.
(3) En Teixidor va topar amb la direcció provincial de la seva formació perquè volia en Santiago Ontañon com a número dos de la llista, tot amenaçant de dimitir si no podia comptar amb el veterà edil popular.
(3) En Teixidor va topar amb la direcció provincial de la seva formació perquè volia en Santiago Ontañon com a número dos de la llista, tot amenaçant de dimitir si no podia comptar amb el veterà edil popular.
(4) Iniciativa per Catalunya-Els Verds faria coalició amb Esquerra Unida i Alternativa el 2003 per a concórrer a les eleccions al parlament català i a les municipals.
(5) Punt Diari, 27 de maig de 2003, p.15
(6) Així ho assenyala la revista local La Costa, núm. 18 de juny de 2003, p.5
(7) Diari de Girona, 4 de juliol de 2003, p.81
(8) Titular del Diari de Girona "El Club Hoquei Lloret manipula una foto perquè no hi surti l'alcaldessa" Sent-ne designat alcaldable, Crespo encara era president del C.H. Lloret. Durant la seva direcció, el club va editar una revista en què quedava esborrada la imatge de Lucia Echegoyen en una foto amb l'equip. Vegeu-ne Diari de Girona, 24 de nombre de 2002,p.9
(9) El Pla Parcial de Sant Quirze afectava al voltant de l'ermita i en principi s'hi preveia construir-ne uns 900 habitatges. Va ser un pla urbanístic molt controvertit des d'inici, el 1990 i al final la Comissió Provincial d'Urbanisme el va aprovar davant les queixes dels partits lloretencs i de la nova entitat ecologista SOS Lloret el 2003. Després de paralitzacions del projecte i afectació per la reserva del tren, el Pla Parcial de sant Quirze tirarà endavant amb una edificabilitat menor de la prevista pels seus promotors.
(5) Punt Diari, 27 de maig de 2003, p.15
(6) Així ho assenyala la revista local La Costa, núm. 18 de juny de 2003, p.5
(7) Diari de Girona, 4 de juliol de 2003, p.81
(8) Titular del Diari de Girona "El Club Hoquei Lloret manipula una foto perquè no hi surti l'alcaldessa" Sent-ne designat alcaldable, Crespo encara era president del C.H. Lloret. Durant la seva direcció, el club va editar una revista en què quedava esborrada la imatge de Lucia Echegoyen en una foto amb l'equip. Vegeu-ne Diari de Girona, 24 de nombre de 2002,p.9
(9) El Pla Parcial de Sant Quirze afectava al voltant de l'ermita i en principi s'hi preveia construir-ne uns 900 habitatges. Va ser un pla urbanístic molt controvertit des d'inici, el 1990 i al final la Comissió Provincial d'Urbanisme el va aprovar davant les queixes dels partits lloretencs i de la nova entitat ecologista SOS Lloret el 2003. Després de paralitzacions del projecte i afectació per la reserva del tren, el Pla Parcial de sant Quirze tirarà endavant amb una edificabilitat menor de la prevista pels seus promotors.
(10) Al Ple municipal del 1 de desembre de 2005 s'aprova la cessió durant 25 anys de la gestió de l'aigua de boca a Aqualia. L'ajuntament ingressa per aquesta privatització uns 21 milions d'euros que dedicarà a inversions.
(11) Joaquim Teixidor va criticar la direcció del PP per la recollida de signatures contra l'estatut català, fet que motivà la seva expulsió del partit. Juan Jesús Abaurrea havia demanat la baixa a la formació i va dimitir com a representant del PP a l'ajuntament per desacords amb la direcció provincial. Tots dos tenien el suport de l'agrupació local i la direcció provincial establí una gestora provisional al municipi.
(12) Marc Fuertes era propietari del carrilet o tren turístic que operava a Lloret des de 2003. La seva empresa, Carrilets Turístics de Catalunya, va guanyar la concessió però de seguida, Transports Pujol va impugnar l'atorgament de la llicència. Arran d'això, esclatà una guerra entre empreses que esquitxà a l'ajuntament d'en Crespo i que provocarà un reguitzell de demandes creuades als tribunals de justícia, declaracions incendiaries i actituds poc cíviques.
(13) Crespo trepitjaria moltes vegades els jutjats. Si és vol aprofundir, cal fer una ullada a l'informe El finançament públic dels Mitjans de comunicació a Catalunya (2018) Pàgines 91-120, on es fa un bon resum del Cas Clotilde i del Cas Centres Mèdics Selva Maresme.
(14) Xavier Crespo resultà escollit com a diputat per Girona a les eleccions de 2006. Reelegit en les convocatòries electorals de 2010 i 2012, Crespo va presentar la seva dimissió el maig del 2015, quatre mesos abans de les següents eleccions al Parlament de Catalunya.
(15) El 3 de gener saltava la notícia de que Xavier Crespo seria nomenat secretari general d'interior per en Felip Puig, conseller d'Interior. En les setmanes posteriors, aquesta decisió no es va concretar en un traspàs de poders, fins que tot va quedar en un no res que portà decepció i estranyesa a les files convergents locals. Aquesta editorial del Diari de Girona ho resumeix prou bé.
(16) La resta de partits concurrents (SI, MILLOR, C's) a les eleccions no hi eren convidats. El Punt argumentava que la decisió de quines formacions participaven al debat era responsabilitat del mitjà local, aquest cas, Nova Ràdio Lloret.
(11) Joaquim Teixidor va criticar la direcció del PP per la recollida de signatures contra l'estatut català, fet que motivà la seva expulsió del partit. Juan Jesús Abaurrea havia demanat la baixa a la formació i va dimitir com a representant del PP a l'ajuntament per desacords amb la direcció provincial. Tots dos tenien el suport de l'agrupació local i la direcció provincial establí una gestora provisional al municipi.
(12) Marc Fuertes era propietari del carrilet o tren turístic que operava a Lloret des de 2003. La seva empresa, Carrilets Turístics de Catalunya, va guanyar la concessió però de seguida, Transports Pujol va impugnar l'atorgament de la llicència. Arran d'això, esclatà una guerra entre empreses que esquitxà a l'ajuntament d'en Crespo i que provocarà un reguitzell de demandes creuades als tribunals de justícia, declaracions incendiaries i actituds poc cíviques.
(13) Crespo trepitjaria moltes vegades els jutjats. Si és vol aprofundir, cal fer una ullada a l'informe El finançament públic dels Mitjans de comunicació a Catalunya (2018) Pàgines 91-120, on es fa un bon resum del Cas Clotilde i del Cas Centres Mèdics Selva Maresme.
(14) Xavier Crespo resultà escollit com a diputat per Girona a les eleccions de 2006. Reelegit en les convocatòries electorals de 2010 i 2012, Crespo va presentar la seva dimissió el maig del 2015, quatre mesos abans de les següents eleccions al Parlament de Catalunya.
(15) El 3 de gener saltava la notícia de que Xavier Crespo seria nomenat secretari general d'interior per en Felip Puig, conseller d'Interior. En les setmanes posteriors, aquesta decisió no es va concretar en un traspàs de poders, fins que tot va quedar en un no res que portà decepció i estranyesa a les files convergents locals. Aquesta editorial del Diari de Girona ho resumeix prou bé.
(16) La resta de partits concurrents (SI, MILLOR, C's) a les eleccions no hi eren convidats. El Punt argumentava que la decisió de quines formacions participaven al debat era responsabilitat del mitjà local, aquest cas, Nova Ràdio Lloret.
(17) En un comunicat fet públic pel PSC i recollit pel Punt Diari, 28 de maig de 2011, p.8, deia així: “Respectem la llista
més votada, però per començar a parlar és necessari que es demostri aquesta regeneració política a Lloret de Mar. I això implica que les persones que més s’han significat en la prepotència, la falta d’escoltar, la manca de diàleg i el fet de no veure la realitat de la vila, com ara l’alcalde Xavier Crespo, Josep Valls i Ignasi Riera donin pas a una nova manera de gestionar els interessos de Lloret de Mar i renunciïn a la seva acta de regidors”
(18) Segons reflexa el Punt Diari del 8 de juny de 2011 "De la Sierra va afirmar que en realitat la van convidar a plegar, amb l'argument que altres ho farien millor. “El meu cap de llista no em veia capacitada”, va dir De la Sierra, que creu que va ser utilitzada “d'esquer” per aconseguir vots perquè és molt coneguda a Lloret".
(19) Punt Diari, 2 de desembre de 2014.
(20) Normes que havien estat aprovades el 27 de febrer. L’ordenança de civisme va ser aprovada per CiU i ERC, el PSC, el PP i el regidor no adscrit. ICV-EUiA s'hi van abstenir. MILLOR va votar en contra. En l'ordenança de la via pública va comptar amb el vot favorable de totes les formacions, tret de MILLOR que s'hi va abstenir.
(21) Diari de Girona, 26 de gener de 2013, p. 2 i 3
(22) Diari de Girona, 25 de setembre de 2012, p.3
(23) Lluny queda una participació del 65,57% de 1979 o el 64,59% de 1987. La pitjor dada de participació és de 2007, amb només un 49, 27%.
(24) Des de 2015 s'anava recollint queixes sobre la qualitat del menjador del centre, exposades per el Síndic del Ciutadà lloretenc el 2016 al gestor del centre, la Corporació de Salut del Maresme. A més, l'avaria de d'un dels ascensors de la residència, que va estar sense funcionar més de quatre mesos, faria que que l'ajuntament en ple proposés gestionar les instal·lacions, decisió que no és faria finalment.
(25) El Punt Avui, 2 d'agost de 2016, p.16
* Els resultats electorals són els proporcionats per les institucions públiques un cop realitzat l'escrutini total de les paperetes. No contempla aquest llistat les solucions judicials per impugnació o el transfuguisme dels regidors un cop en marxa la legislatura corresponent.
(18) Segons reflexa el Punt Diari del 8 de juny de 2011 "De la Sierra va afirmar que en realitat la van convidar a plegar, amb l'argument que altres ho farien millor. “El meu cap de llista no em veia capacitada”, va dir De la Sierra, que creu que va ser utilitzada “d'esquer” per aconseguir vots perquè és molt coneguda a Lloret".
(19) Punt Diari, 2 de desembre de 2014.
(20) Normes que havien estat aprovades el 27 de febrer. L’ordenança de civisme va ser aprovada per CiU i ERC, el PSC, el PP i el regidor no adscrit. ICV-EUiA s'hi van abstenir. MILLOR va votar en contra. En l'ordenança de la via pública va comptar amb el vot favorable de totes les formacions, tret de MILLOR que s'hi va abstenir.
(21) Diari de Girona, 26 de gener de 2013, p. 2 i 3
(22) Diari de Girona, 25 de setembre de 2012, p.3
(23) Lluny queda una participació del 65,57% de 1979 o el 64,59% de 1987. La pitjor dada de participació és de 2007, amb només un 49, 27%.
(24) Des de 2015 s'anava recollint queixes sobre la qualitat del menjador del centre, exposades per el Síndic del Ciutadà lloretenc el 2016 al gestor del centre, la Corporació de Salut del Maresme. A més, l'avaria de d'un dels ascensors de la residència, que va estar sense funcionar més de quatre mesos, faria que que l'ajuntament en ple proposés gestionar les instal·lacions, decisió que no és faria finalment.
(25) El Punt Avui, 2 d'agost de 2016, p.16
* Els resultats electorals són els proporcionats per les institucions públiques un cop realitzat l'escrutini total de les paperetes. No contempla aquest llistat les solucions judicials per impugnació o el transfuguisme dels regidors un cop en marxa la legislatura corresponent.
Els gràfics reproduïts són d'elaboració pròpia amb dades proporcionades per Ministeri de l'Interior del govern espanyol i del Municat, de la Generalitat de Catalunya.
**El juny de 2015, Unió Democràtica de Catalunya trenca la seva coalició amb Convergència Democràtica de Catalunya, desapareixent com a partit el 2017. Convergència (CDC) es queda sola i a partir de 2016, les seves sigles seran substituïdes per PDeCAT (Partit Demòcrata Europeu Català).