Tot recuperant les Festes de Sant Romà

L'esclat de la guerra civil va fer desaparèixer les Festes de Sant Romà a nivell popular. Únicament restà la celebració religiosa a la parròquia, a la diada del sant, amb un ofici solemne.

 A finals del segle XIX, aquesta festivitat ja anava perdent interès fora de l’àmbit religiós. Segons es llegia al periòdic El Porvenir, algú es lamentava de l’escassa importància que té, tot i que, temps enrere havia tingut tanta importància com la Festa Major de Santa Cristina.

Retall de premsa a Los Sitios
 (2)
Tot repassant les publicacions dels anys 30 ens adonem que era més bé una festivitat de la parròquia amb el típic ball als Casinos cap el vespre. No serà fins el 1977 que, gràcies a entitats del poble, es comença a parlar de les fires i festes de Sant Romà, la festa petita o la festa d’hivern. La intenció era fer una festa molt participativa, oberta a la cultura i l’esbarjo.

Com la Festa de Santa Cristina es feia en plena temporada turística, hom es pensà que a la tardor es podia fer la festa amb més tranquil·litat i ganes de participar. Comptava, llavors, amb un pressupost d’ 1 milió i mig de pessetes, que s’anava engrandir en el futur, així com els dies d’activitats repartits per tot el mes de novembre.

El tarannà d'aquesta celebració al patró de la parroquial lloretenca queda expressada en paraules de Josep Blanch i Soler al Punt Diari de 1977 (1): "Les Festes de Sant Romà, han representat per a Lloret el trencament de fórmules elitistes, en benefici d'una voluntat col·lectiva, de retrobament popular; la mateixa composició de la comissió de festes (totes les entitats cíviques, culturals, esportives, recreatives, etc.) l'espontaneïtat dels veïns (guarnir carrers, curses de sacs, etc.·.), les trobades a l'envelat (elecció del Lloretenc de l'any), han demostrat a bastament el caire popular de les preferències dels ciutadans, a la vegada que són una demostració del civisme i l'alegria amb què lloretencs viuen aquests dies d'esplai"

El tradicional pregó de festes de Sant Romà va ser instaurat, com a referent d’inici de festa, l’any 1977 que va tenir com a  primer orador l’historiador Narcís-Jordi Aragó.


LLISTAT DE PREGONERS I PREGONERES DE LES FESTES DE SANT ROMÀ

1977: Narcís Jordi Aragó i Masó (1932 - 2016)  periodista, advocat i escriptor gironí
1978: Ernest Corral i Coll del Ram (1909 - 1992)  periodista i escriptor barceloní
1979: Antoni Maria Aragó i Cabañas (1918 - 1981)  historiador, poeta, traductor i professor nascut a Lloret de Mar
Narcís Jordi Aragó el 1977, flanquejat per en Jordi Martínez i en Joan Domènech. Font: SAML 

1980: Jaume Ministral i Masià  (1914 - 1982)  escriptor i pedagog gironí
1981: Josep Pujades i Lladó (a) Pius Pujades (1938) mestre, escriptor i periodista gironí
1982: Salvador Sunyer i Aimeric (1924 - 2017) escriptor i polític gironí
1983: Jaume Sobrequés i Callicó (1943) historiador i polític gironí
1984: Josep Tarradellas i Joan (1899 -1988) expresident de la Generalitat de Catalunya
1985: Esteve Fàbregas i Barri (1910 - 1999) escriptor i historiador lloretenc
1986: Joan Domènech i Moner (1943) mestre, polític i historiador lloretenc
1987: Arcadi Calzada i Salavedra (1946 ) consultor d'empresa i assessor d'art gironí
1988: Enric Matarrodona i Puigdemont (1951) periodista gironí
1989: Vicenç Villatoro i Lamolla (1957) escriptor i periodista terrassenc

1990: Jordi Vendrell i Cirera (1947 - 2001) periodista radiofònic barceloní
1991: Joan Sala i Lloberas (1925 - 2010) pescador, escriptor i pintor lloretenc
1992: Jordi Soler i Font (1938) escriptor, ninotaire i fotògraf barceloní 
1993: Germinal Ros i Martí (1908 - 2006) escriptor, periodista i polític lloretenc
1994: Àngel Martínez i de la Guàrdia (1915 - 2007) farmacèutic i promotor cultural i esportiu lloretenc
1995: Josep Maria Pons i Guri (1909 - 2005) jurista, arxiver i historiador aranyenc
1996: Antoni Fàbregas i Fradera (1916 - 2005) escriptor i empresari turístic
1997: Xavier Albertí i Gallart (1962) dramaturg i compositor lloretenc
1998: Anna Maria Agustí i Flores (a) Nina (1966) cantant barcelonina i lloretenca d'adopció
1999: Lorenzo Quinn (1966) escultor i actor italià

2000: Joan Baptista Bernat i Sarró (1909 -2007) mag lloretenc
2001: Jaume Sobrequés i Callicó (1943) historiador i polític gironí (inauguració Lloret Mil Anys) 
2002: Isabel-Clara Simó i Monllor (1943 - 2020) escriptora, periodista i política valenciana
2003: Agustí Maria Vilà i Galí (1922 - 2015) enginyer industrial i historiador lloretenc
2004: Ivan Tibau i Ragolta (1973) polític, exjugador i exentrenador d'hoquei lloretenc
2005: Pepe Garriga i Bernardos ( 1977) periodista i excorreponsal de TV3 lloretenc
2006: Special Olympics Catalunya: F. Martínez de Foix i Llorens i E. Collell i Vidal
2007: Narcís Ponsatí i Prujà (1947) mossèn de la parròquia de Lloret de 1997 a 2007.
2008: Xavier Guitart i Domènech (1948) polític, gestor públic i advocat lloretenc
2009: Agustí Blanch i Masferrer (1933) patró de vaixell i president de l'Obreria de Sant Elm de Lloret de Mar

2010: Associació Veïns Barri Can Carbó i Mas Baell: Dolors Clupés i Barnés (1945)
2011: Plataforma Estimem Lloret: Victòria Serrano i Fumanal (1975)
2012: Àngel Mullera i Rodríguez (1984) atleta lloretenc
2013: Associació Veïnat de Les Alegries: Lluís Riera i Garriga (1958)
2014: Conxita Romaní i Draper (1959) comerciant i activista cultural
2015: Rafael Pacha i Pacha (1952) empresari arrelat a Lloret, provinent d'Extremadura
2016: Toni Bach i Lleal (1966) lloretenc, cap de colla dels Castellers de Vilafranca
2017: Fermí Reixach i Garcia (1948) actor de cinema i teatre internacional lloretenc
2018: Josep Alsina i Llinàs (1949) capità de marina mercant lloretenc
2019: Daniel Torrente i Garcia (1961) expolicia, president de la Casa de Cúllar arrelat a Lloret

2020: sense pregó a causa de la pandèmia de COVID-19
2021: Salvador Pujós i Tresserras (1943) actor de teatre i activista cultural


NOTES:
(1) El Punt. 15/11/1980. Pàgina 11 
(2) Los Sitios de Gerona. 8/11/1977. Pàgina 2
Font: Servei d'Arxiu Municipal de Lloret de Mar. A través d'aquest enllaç, hi podeu consultar els pregons.